Archivos de la categoría Blog

No sóc vegetarià

Avui fa justament 10 mesos que a casa vam decidir fer un canvi dràstic en les nostres vides i per ser més concrets, vam canviar la forma d’alimentar-nos. Dit així segur que algú pensar que vam començar a fer règim i dieta, doncs no, vam decidir canviar la nostra pauta alimentària. Podria entrar en detalls però per simplificar-ho diria que vam començar a menjar de forma saludable, o com molta gent diria utilitzant l’anglicisme més usat, de forma «healthy».

Vull remarcar que menjar bé/bo i saludables no sempre són sinònims, tot i que podem fer que vagin de la mà amb una mica d’imaginació. Per entendre-ho ràpidament podria dir que per exemple un entrepà de calamars (i poso aquest exemple perquè he passat uns dies a Madrid i en vaig menjar un) pot estar boníssim, però si analitzem el contingut, menjar pa blanc amb peix arrebossat amb farina, segurament de dubtosa reputació, i fregit en un oli que segurament no serà verge extra, no entraria dins d’un aliment saludable, tot i això no cal obsessionar-se, perquè l’important no és que et mengis un entrepà un dia que vas a Madrid, sinó que fas els 364 dies restants.

Tot va començar quan vaig regalar a l’Ana el llibre de la Silvia Abril «Com a mi m’agrada: les meves receptes saludables per ser feliç». D’aquí ens vam engrescar amb la temàtica, ens vam apuntar al portal etselquemenges.cat i tota la resta va venir rodat. La qüestió és que després de fer aquest canvi d’hàbits alimentaris, a part de mourem més del que feia, el meu cos s’ha estabilitzat en els darrers mesos a 71Kg, fa 10 mesos pesava prop de 86kg, així que els canvis en el meu cos són bastant evidents.

Jo no sóc la persona més adequada per definir que és l’alimentació saludable, i com hi han persones que m’ho pregunten com ho he fet, al final vaig a la forma ràpida d’explicar-ho, i es resumeix que no faig ni dieta, ni règim, ni altres coses que em facin passar gana, simplement els dic que segueixo la pauta del plat de Harvard, que ve a dir, la meitat de la ingesta de cada àpat han de ser verdures i fruites, i l’altra meitat es reparteixen entre cereals integrals i proteïnes de qualitat/saludables.

Catalan_HEP_Dec2015

A partir d’aquí podríem matisar molt més, que si els làctics no són necessaris, que si la cafeïna no hauria de ser justament després del àpats i el que segurament molta gent posarà el crit al cel, els sucs, batuts de xocolata i galetes no són una opció saludable i per tant s’han d’evitar. I ara pensareu, i que esmorzem!?, doncs moltes altres coses, una peça de fruita, un alvocat sobre una torrada de fajol, una truita, les opcions son infinites i boníssimes. Per cert jo sóc un principiant, la que realment sap a casa és l’Ana així que si a cas feu-li les preguntes a ella :)

I és clar la societat a vegades no està preparada per les coses que no entenen, has canviat l’alimentació i t’aprimes?, i venen les grans afirmacions:

Tu passes gana!
Aquesta afirmació la contesto ràpidament, et pots menjar 1kg de pernil ibèric o l’equivalent en proteïna vegetal si l’acompanyes de 2kg de verdures, l’important del plat de harvard (de forma ràpida tot i que podria matisar alguna cosa) són les proporcions no pas les quantitats, així que no cal passar gana.

Una altre cosa típica que em diuen ara, tu fas règim!
A veure el vegetarià o vega fan dieta? no, simplement segueixen una forma de menjar, doncs igual que jo, menjar saludable és una forma d’alimentar-se que pots compartir o no, l’important és que el teu cos estigui bé (i es bo acompanyar-ho amb analítiques), no si peses 3 o 4 kg més, per tant el primer que vam desterrar del nostre vocabulari són les paraules dietes i règim en el sentit d’amanida i pollastre a la planxa tots els dies. El cos és savi, dóna-li benzina de qualitat en les seves proporcions i ja s’adequarà al pes que el teu ritme de vida necessita sense sobrepesos ni deficiències extremes.

I la darrera afirmació que em té fascinat, Ah, t’has tornat vegetarià!
Que doni prioritat les verdures no vol dir que hagi eliminat la proteïna animal de la meva vida, simplement he reduït les quantitats que ingeria abans i que segurament estaven sobredimensionades.

Com a societat hem despreciat les verdures anys i anys, potser el fet de venir d’una postguerra on faltava la proteïna, el desconeixement, o simplement les facilitats que ens dona la industria alimentària amb centenars de preparacions fetes en els supermercats, hem arribat a una situació on la verdura només acostuma a estar present un parell de dies en les nostres llars, quan hauriem de menjar verdura en tots els àpats. Per no parlar dels restaurants, i és aquí on volia arribar.

A Barcelona, Madrid i grans ciutats és fàcil trobar restaurants on la verdura estigui molt present, però a Tarragona és complicat. La verdura en els restaurants de per aquí és anecdòtica, sí que és veritat que trobes amanida quasi sempre, però fora d’aquí poc més. On tenim el carbassó, alberginia, etcetera com acompanyants enlloc de les típiques patates fregides, que ho sento, estaran molt bones, però pel nostre organisme menjar cada dia no són una bona elecció. I clar, direu, pots anar a un vegetarià a menjar verdures, que a Tarragona hi han uns quants. Com ja he dit abans, no sóc vegetarià, per tant per molta verdura que mengi, com diu el plat de Harvard necessito menjar alguna cosa de proteïna, i normalment la proteïna que serveixen als vegetarians són derivats de la soia i el gluten, com són el tofu i el seitan respectivament, i no dic que no siguin saludables, però en el meu cas no son opcions.

Des de fa anys jo pateixo hipotiroïdisme de Hashimoto, una enfermetat autoinmune de la tiroide que m’obliga a medicar-me. Doncs si vas investigant veus que la soia i el gluten no són aliats d’aquesta enfermetat, per tant jo els he eliminat de la meva alimentació habitual, entre altres aliments que perjudiquen la tiroide.
Per tant els vegetarians, tot i que puc anar algun cop, no els contemplo com opció a tenir sempre present, ja que la soia i el guten acostumen a estar molt presents entre els seus plats. Així que quan surts socialment a fer un àpat acabes amb alguna amanida de la carta o fent una mica la vista gorda i menjant el que t’ofereixen els restaurants convencionals, tot i que no sempre sigui molt saludable, i és clar, un cop pots fer-ho, però no totes les setmanes de l’any.

Ara faré una mica de publicitat, L’Amagatall de Cambrils és l’únic restaurant que sota l’etiqueta de saludable hem trobat per aquí, on pots menjar diferents opcions culinaries amb verdura i proteïna, tant animal com vegetal, de qualitat.

No m’agradaria acabar aquesta entrada sense fer un petit detall de recursos que m’ajuden en el dia a dia per tal de familiaritzar-me amb el món “healthy”:

  • El blog ”Mi dieta cojea” de Aitor Sanchez. Sens dubte un lloc de referencia. Us recomano que si voleu entrar en aquest món llegiu el seu primer llibre sobre mites d’alimentació. A Aitor jo li he sentit a dir grans frases (que no se si seran seves o no) que per mi son lapidaries com la següent: No hi ha ningú que hagi anat a un hospital per dèficit de proteïna o per sobrealimentació de cols de Brussel·les”, en referencia a que la gent prioritza moltes vegades la carn com forma d’alimentar-se i que vivim en una societat amb excés de proteïna.
    En el seu primer llibre parla sobre mites que la gent es creu que són realitat i que ell desmitifica ràpidament, com que els làctics són necessaris, l’esmorzar és l’àpat més important del dia, que la pasta engreixa a la nit, o fins i tot que la copeta de vi al dia és saludable. I tot ho desmonta amb referències bibliogràfiques, no pas perquè s’hagi aixecat “hater”.
  • Ets el que menges. És el portal referencia sobre l’alimentació saludable. Trobareu cursos, vídeos i molts recursos sobre què, com i quan menjar.
  • El blog ”Fitness revolucionario” de Marcos Vázquez. M’encanta com explica les coses i com relaciona l’alimentació amb l’exercici físic. Té un podcast que per a mi és imprescindible.
  • Programa “Sans i estalvis” a Catradio amb Adam Martin. Divulgan l’alimentació de forma pràctica i simple. Tenen una secció de receptes i una altre de consciència sostenible que et fa pensar moltes vegades.

La llista podria ser molt més llarga, però m’allargaria massa, així que si voleu alguna cosa sempre ho podem comentar sota aquesta entrada.

PD: M’ha sortit una entrada un pèl llarga, tot i que he retallat gran part del que tenia pensat d’escriure, podria fer un llibre :), tranquils ho deixaré pels professionals 😛


Castells por Santa Tecla 2017

Como cada 23 de septiembre llega la festividad de Santa Tecla, la patrona de la ciudad de Tarragona, y como nunca falta en esas fiestas (y en este blog) es una pequeña muestra de los Castells que se hicieron durante esos días delante de la Catedral de la ciudad.

Para empezar un 4 de 7 amb agulla de la Colla Castellera Sant Pere i Sant Pau.

Y para acabar ilar caminant dels Xiquets del Serrallo.

santatecla2018_2

En ocasiones veo pelis

en ocasiones veo pelis“En ocasiones veo pelis” es una colección de 75 monólogos/criticas realizadas por Berto Romero y Rafel Barceló, en el cual nos comentan las películas más famosas del programa «MovieBerto» de Paramount Channel. Es decir que trabajando un día para hacer la crítica de la película que emitían en Paramount, al cabo de los meses ya tenían el libro recopilatorio hecho.

Como la gran mayoría de libros de monólogos, si eres fan del humor del autor que los realiza no te defraudará. Un libro muy ameno de leer y por tanto se lee rápidamente.

Si os gusta Berto y su humor, y el cine en general, “En ocasiones veo pelis” es de lectura obligada.

El Maky cumple la mayoría de edad

El Maky cumple la mayoría de edad19 de abril del 2018 «el Maky» cumple 18 años, es decir que esta web es mayor de edad.

Parece que fuera ayer cuando empecé este proyecto, ¡qué topicazo!, pero ya han pasado la friolera de casi dos décadas y aquí sigo blogueando pese que seguramente la motivación no es la misma que en el inicio del proyecto.

¿Seguirá muchos años más El Maky? Eso espero, porque mi periocidad de publicación es a veces muy baja, todavía no he tirado las toalla.

¡Nos seguimos viendo en la red!

Stranger things

strangerthingsHe acabado de ver la segunda temporada de la serie “Stranger things”, producida por Netflix. La serie me ha dejado, igual que cuando acabe la primera temporada, una impresión no muy clara sobre que me ha parecido.

Hay algunas cosas que me gustan, como es por ejemplo el ritmo del suspense a lo largo de los episodios y cómo la idea va siendo desarrollada por los protagonistas, pero en cambio he de decir que en algunas cosas me pierdo. Ya no sabes de dónde ha salido el monstruo y como relacionan las dimensiones entre sí y demás misterios. Es posible que al no estar familiarizado con este tipo de ciencia ficción, me cueste seguir los detalles.

Ahora toca esperar a la tercera temporada, aunque me temo que será más de lo mismo.

Me gustaría añadir una cosa más y que vuelve loco a media Internet, y son sus presuntos guiños a los 80 y en especial a la obra maestra “Los Goonies”. ¡Perdonad!, pero intentar poner a la misma altura esta serie con esa película me parece una falta de respeto total. “Los Goonies” marcaron un hito en los films sobre adolescentes muy difícil de superar, no igualado por muchos intentos y mucho menos por “Stranger things”.

Mi dieta cojea: Los mitos sobre nutrición que te han hecho creer

A4F5B08E-ABAF-4A84-9366-F01BC3AF7322Acabo de leer el libro del bloguero-dietista-nutricionista Aitor Sánchez, “Mi dieta cojea: Los mitos sobre nutrición que te han hecho creer”.

El libro tiene la intención de desmontar muchos de los mitos que la gente entiende como que son reales, y hasta yo mismo creía que eran totalmente ciertos. Y no los desmonta con palabrería, que va, lo hace en base a criterios científicos y datos objetivos sobre nutrición y dietética.

Me gustaría destacar del libro dos párrafos que me han parecido interesantes. El primero es sobre el concepto “natural”.

“A nadie debería sorprenderle que este contexto sea una cuestión comercial. Sobre todo cuando se sabe que en los últimos años, los key trends, las palabras más usadas en publicidad, han sido: natural, movimiento, energía, salud digestiva y sentirse bien.
Probablemente alguien piense: «Bueno, pues yo creo que lo natural es mejor, ¿qué hay de malo en ello?». No es que haya nada malo en lo natural, solo la clara imposibilidad de definirlo.

¿CÓMO SABER SI ALGO ES NATURAL?

Es un reto o casi una utopía tratar de averiguar qué es algo natural, sobre todo en alimentación.
¿Son nuestras variedades de cereales naturales?
¿Es una salsa de tomate frito natural?
¿En qué momento de la matanza la carne de cerdo deja de ser natural para ser un producto artificial? ¿El jamón serrano es natural o artificial? ¿Y la harina? ¿En qué fase de elaboración del pan deja de ser natural el trigo? ¿Qué procesos hacen que un alimento deje de ser natural? ¿La adición de aditivos? Si es así, ¿de qué aditivos estamos hablando? ¿La sal? ¿El vinagre? ¿Es natural añadir un cultivo de Lactobacillus delbrueckii bulgaricus o de Streptococcus salivarius thermophilus seleccionados entre miles de cepas a la leche parcialmente concentrada para hacer un fermento lácteo? Y al resultado de esa fermentación ¿le podemos llamar yogur natural?

¿En qué momento un alimento deja de ser natural si es que alguna vez lo fue? ¿Son la agricultura o la ganadería naturales?”

Y el segundo párrafo es nada más ni nada menos que la conclusión que nos narra Aitor Sánchez en el mismo libro, y que me parece muy interesante.

El porqué de los mitos

Los mitos que hemos repasado durante este libro son fruto de muchas y diferentes causas. Sería injusto culpar a un único factor como el responsable fundamental de esta colección de imprecisiones.
Cada capítulo tiene sus causas propias: a veces son hipótesis sin confirmar, otras son los intereses comerciales, los malentendidos o las simples tradiciones que se perpetúan en nuestra cultura alimentaria. Pero ¿por qué hay tantos mitos?
Sin lugar a dudas, los mitos perduran si el ambiente ayuda a ello. Será mucho más fácil que esto suceda ante, por ejemplo, una falta de espíritu crítico, una legislación que permita comunicar de manera fraudulenta y un enfoque consumista. Los factores se alimentan entre sí.”

Para acabar la entrada os muestro los 19 mitos que el autor desmonta en el libro, y si queréis podemos debatir en la zona de comentarios.

  • Mito 1. «Hay que tomar menos grasa»
  • Mito 2. «Para adelgazar basta con tomar menos kilocalorías»
  • Mito 3. «Hay que seguir una dieta equilibrada»
  • Mito 4. «No hay alimentos buenos ni malos»
  • Mito 5. «Hay que comer como dice la pirámide alimentaria»
  • Mito 6. «El desayuno es la comida más importante del día»
  • Mito 7. «Los hidratos de carbono engordan por la noche»
  • Mito 8. «Debemos comer cinco veces al día»
  • Mito 9. «Cuidado con el colesterol»
  • Mito 10. Tan sencillo como comprar pan integral
  • Mito 11. «Es necesario tomar leche»
  • Mito 12. «La carne provoca cáncer»
  • Mito 13. «No es seguro llevar una dieta vegetariana»
  • Mito 14. «Hay que comer más productos naturales»
  • Mito 15. «El azúcar es necesario»
  • Mito 16. «Tomar un poco de alcohol es bueno para el corazón»
  • Mito 17. «La obesidad es cosa de ricos»
  • Mito 18. «Los alimentos funcionales mejoran nuestra salud»
  • Mito 19. Aditivos seguros, aditivos inocuos