Archivos de la categoría Blog

Quan Internet guanya a la Televisió

Si feia unes setmanes, la Televisió Pública Espanyola censurava una entrevista amb el periodista Jose Maria García en el programa de nit de Jesus Quintero, no tardaven ni 24 hores en veure aquesta entrevista per Internet. En aquell cas va ser un Diari digital qui va emetre part d’aquesta entrevista, que sincerament no deia res de nou, ja que aquest periodista fa temps que viu en una altre dimensió, on es creu posseïdor de una veritat absoluta que fa temps va deixar d’interessar al personal.

En aquella ocasió va succeir un fenomen que fins ara era habitual, primer televisió i després Internet, però en aquesta setmana s’ha girat la truita, i a més a més de forma inversemblant. A poques hores d’emetre l’episodi d’aquesta setmana de Los Serrano, on es mostrava el desenllaç trist de Lucia, paper protagonitzat per l’actriu Belén Rueda, ha circulat aquest episodi per Internet en forma de primícia.

Això es un abans i després en la televisió o es simplement una filtració de la pròpia productora per generar més entusiasme. La veritat es que avui molts espectadors, entre els quals no estaré jo, ja que considero que hi ha coses més interessants que veure avui Los Serrano, com ja vaig comentar en el post anterior, es trobaran que ja coneixen el desenllaç final i potser els faci perdre el interès per veure’l.

La qüestió es que Internet va canviar la vida dels diaris fa uns anys, apareixent les versions digitals que avui en dia han tingut la seva prolongació en els blogs com a una inquietud de que la gent vol explicar coses, i ara segurament serà la televisió qui adopti la red com a pròpia, on pàgines com Youtube o similars son uns grans referents audiovisuals.

Demà el share de l’audiència determinarà si realment l’efecte Internet s’ha notat o es una simple anècdota en l’univers multimèdia. Si realment la televisió com la coneixem ara, té futur o ja esta en vies d’extinció.

Ración semanal de impertinencia

Dr. HouseComo cada martes espero con ilusión mi pequeña dosis de irreverencia y bordería que me proporciona la serie televisiva House, y que cada día inquieta a más gente, porque las audiencias no paran de subir. Por fin tenemos una alternativa a la ñoñería de los Serrano que no nos hace ir a dormir a las 10 todos los martes. Esto me lleva a reflexionar sobre algo que quizás nosotros no podamos tener nunca o que quizá no nos atrevemos a hacer, que es ridiculizar y maltratar psicológicamente a nuestros subordinados. Quién no le gustaría estar en el papel de Gregory House con un equipo de tres personas ‘superguays’.

Una niña de las mejores familias, un nene guapete y un afro americano rebelde, forman el trío de subordinados que no dejan de ser bapuleados por la léxica mortífera y sólo igualada e incluso superada por mi otro mito, Risto Mejide, capaz de decir en pantalla lo que muchos piensan pero nunca decimos.

Quizás otro día haré una reflexión sobre el fenómeno Risto, ya que ahora sería salir de mi guión del artículo, pero sólo me gustaría decir una cosa, ¿quien ganó la 3 ª edición de Operación Triunfo?. A que la mayoría no lo sabe como yo, pues esta bien que alguna persona diga a estos presuntos artistas que la mayoría de ellos ni nos recordaremos de sus actuaciones patéticas y que volverán a sus vidas normales por mucho que los hayan aplaudido en 10 galas televisivas.

Volviendo al hilo inicial, me gustaría comentar la relación House-jefa. Sed sinceros no estáis hartos a veces de hacer la pelota a un jefe que muchas veces no crees en sus ideas, pero que debes acatar porque es él quien firma las nóminas. Qué gran poder sería decir lo que piensas sin consecuencias, como cambiarían las cosas, seguramente muchos jefes no dormirían tranquilos sabiendo lo que pensamos de ellos, ya que seguro que se piensan que nuestro ‘peloteo’ es por sus grandes cualidades de mando, y no porque esta en juego nuestro futuro, más concretamente nuestro sueldo de fin de mes.

I si el Profeta tingues raó?

Una nova derrota del Barça a la Champions que complica passar a la següent eliminatòria. Un Liverpool ben assentat en el terreny de joc, cosa que no es difícil d’entendre quan el seu entrenador es un estudiós que es diu Rafa Benitez, ens va treure els color ahir a la nit guanyant 1 a 2.

Fa uns dies el gran Profeta i immens Guru del moviment blau-grana, Johan Cruyff, va vaticinar el final d’un gran equip i que havia de començar un nou cicle. No crec pas en això ja que considero que aquesta plantilla te encara un recorregut llarg, però si que es veritat que s’hauria de fer un plantejament una mica més ambiciós per la nova temporada.

Si el passat estiu va arribar un davanter suplent del Chelsea, un central en la seva fase final de la seva carrera i un lateral que en dona una de freda i una de calenta, seria hora que arribessin nous jugadors que al menys fessin la ombra d’una manera més digna a un Ronaldinho cada vegada més espès, un Eto’o cada dia mes incendiari del vestidor, i una defensa que no para de fer aigües a les primeres de canvi.

S’ha de reclamar i ja de una forma ferma que per favor el Txiki es fiqui mans a la feina de cara a la nova temporada, i sinó es veu capaç d’entusiasmar-nos amb un nou projecte, que deixi el seu lloc a persones més vàlides, ja que a dia d’hora no ens ha demostrat res per ocupar el lloc de Secretari Tècnic.

Post Data: No acabo d’entendre la Polèmica amb la nova campanya de Dolce Gavana on es veu un home sobre una dona. Sembla mentida que la gent es fiqui les mans al cap desprès de veure aquesta propaganda, quan es aquesta mateixa empresa la que ens ha estat bombejant durant més 10 anys amb anuncis on es veia un home indefens davant la superioritat de la dona, i sinó només cal recordar un cartell on es veia una dona amb sabates de taco d’agulla trepitjant a un home estirat al terra. ¡Per favor tinguem el mateix raser pels dos sexes!

Blog del Maky

blogpersonal
Hoy inauguro el Blog del Maky. De que ira esta sección, pues sencillamente será una prolongación de mi web, en la que iré colocando posts sobre mis pensamientos, reflexiones y todo aquello interesante que encuentre en la red.

Espero veros pronto por aquí y que comentéis aquello que estéis de acuerdo o en desacuerdo, eso si siempre con el respeto que se merece Internet.