Suposo que amb el títol d’aquesta entrada ja sabeu a que em vull referir. I és que després de 3 dies la gent continua parlant d’un fet, d’una causa, perquè el xiular és una conseqüència d’alguna cosa, no creieu?

Abans de continuar diré una cosa, jo, en Francesc, no sóc partidari d’anar xiulant himnes pel món per una raó molt simple, no m’agrada que xiulin Els Segadors i per tant no faria una cosa que a mi no m’agradaria que em fessin. Personalment no és una cosa que m’agradi, i remarco la paraula personalment perquè cadascú es lliure de fer el que cregui oportú. Per tant màxim respecte pels que decideixen xiular i pels que decideixen no xiular.

Però el que si em preocupa, és que tothom estigui capficat en la causa i no pas en la conseqüència que ha portat aquesta causa. I us diré un fet que és molt clar, fa 10 o 15 anys no havien aquestes xiulades, què passa que la gent s’ha tornat boja i tonta de cop?, alguna cosa haurà passat durant aquest temps per què aquest fet hagi succeït?, es seguirà mirant cap a un altre costat enlloc d’analitzar les coses tal com són?

Aquest diumenge hi ha eleccions municipals, però no és d’això del que us volia parlar, simplement volia fer-vos unes preguntes.

En ple segle XXI on la ciutadania està sobreinformada, que si notícies a la televisió, xarxes socials i més coses:

– És necessari omplir les bústies de les cases amb propaganda electoral?

– Cal continuar gastant paper i paper en informació, que en el meu cas com en els de molta gent, van a les papereres sense obrir?

I per últim:

Hi haurà alguna persona que canviarà el seu sentit de vot per un paper dipositat a unes bústies?

Potser que ens comencem a replantejar moltes coses en les campanyes electorals.

Se m’oblidava esmentar una altre cosa, el dia de reflexió. Pretenen els polítics que avui en dia amb la connexió global que tenim amb xarxes socials, whatsapps, …, que la gent no parli res durant 24 hores, és una mica complicat, no?

Potser algun dia parli sobre aquest tema, mentrestant reflexionem amics, reflexionem.

L’empatia és la capacitat d’entendre la postura dels altres i viure com a propis els seus sentiments.

He volgut començar aquest post amb la definició de la paraula “Empatia”, una paraula que per desgracia la gent cada cop té menys present en la seva vida.

Hi ha una frase en castellà del poeta Luis de Góngora que ve clavada, “Ande yo caliente, riase la gente”, y es això el que cada cop veig més en la nostra societat.

Tens un problema, no ho passes bé, es igual, no m’expliquis els teus problemes, que jo estic de conya. Que no pots gastar-te el mateix que jo, ets un rata, que no veus les coses com jo, no entens res, i així mil i mil coses.

La gent no es capaç de posar-se en la teva pell, i al menys intentar veure les coses d’una altre forma, o al menys entendre que no tots els humans pensem igual.

I com es que he escrit aquesta entrada, simplement és que he entrat avui al twitter i he llegit una piulada que demostra que la gent només pensa en ell i en la seva situació. No, no entraré a discutir per twitter sobre les meves idees, potser en una altre època ho hagués fet, ara no.

Crec sincerament (al menys a vegades) que la gent no es conscient de la situació actual del país. Vivim en una època d’una forta crisi economia, el 25% d’atur és un clar exemple d’aquesta situació, i tot i això, hi ha gent que sembla que visqui en una bombolla i continua dient i reclamant coses com si l’economia estigues pels núvols, i aixó a mi no m’agrada, i el que es pitjor m’irrita molt!