Archivos de la categoría Blog

Política i viatges

Avui tocaria segurament parlar sobre les eleccions a França ja que ha estat un dels temes mes televisats d’aquest darrer cap de setmana, però es que la veritat fa molta peresa fer un comentari de política i més si es sobre un país que realment no estic a la última, i l’únic que m’interessa de França en aquests moments es Paris, la qual espero visitar aviat.

Si he d’escollir entre política i viatges, no hi ha color, em quedo amb el segon tema. M’interessa les animalades que fa el Bush?, doncs la veritat no massa, en canvi si que estic interessat en viatjar al país de l’oncle Sam, la màfia italiana esta de moda? ni idea, però si espero visitar Roma, Florència, …, algun dia. Putin es un dictador demòcrata?, potser, però això no m’hauria d’impedir visitar Moscou, no es de les meves predileccions immediates però en un futur no estaria malament.

I no m’agradaria acabar sense mencionar la gran Cuba, encara que Castro cau malament a mig món, perquè no passejar per La Habana i veure realment una altre forma de vida.

Així que senyors deixeu-vos de política i viatgeu, ah i sobretot no us agafeu els viatges com si fos l’últim, sinó es veu alguna cosa, ja es tornarà.

El dia de la Rosa i el Llibre

rosa i llibre 

Avui es dia de Sant Jordi, patró de Catalunya, i que curiosament no es festa laboral però si que es festa de la cultura, on els carrers s’omplen de paradetes dels dos gran protagonistes del dia: la Rosa i el Llibre.

Moltes vegades quan arriba el 23 d’abril, recordo els meus anys de primària on realment la tradició es vivia com una gran festa de l’any. Aquell dia s’aturaven les classes per activitats culturals, i la més esperada era quan es feien dibuixos i auques de la faula de Sant Jordi, aquella on un cavaller alliberava a una jove princesa en perill de un ferotge drac, que després de ser vençut, la seva sang tacava una Rosa blanca i apareixia el símbol d’aquests dies: la Rosa vermella. No cal dir que aquesta història es molt clàssica en la mitologia medieval però no per això deixar de tenir el seu encant, i sobretot quan un es un xiquet.

Avui en dia, aquest dia m’agrada gaudir-ho passejant per la meva ciutat veient les paradetes de llibres i com no buscant i mirant fins que al final no se si pel cansament o perquè al final he vist un llibre que m’atreu, acabo fent la compra pertinent, i com no, avui no serà l’excepció.

Esperant que tots els nois regalin una rosa a les seves enamorades i aquestos es vegin recompensats per un llibre, us desitjo un feliç Sant Jordi a tots.

Pues a mi me cuesta 1 euro

El pasado martes hicieron en TVE un programa donde sometieron al Sr. José Luis Rodríguez Zapatero a las preguntas de 100 ciudadanos, donde estos mostraban sus inquietudes y preocupaciones.

A una pregunta de un ciudadano fue el detonante de muchas discusiones, bromas o comentarios sarcásticos de la mayoría de este país desde entonces, ¿Señor Presidente sabe cuánto vale un café?. En buen día el Sr. Zapatero dijo que el café vale 80 céntimos, se le está criminalizando por este hecho, pasando por alto el resto de las más de dos horas de programa, donde los ciudadanos hicieron preguntas al Presidente del Gobierno, algunas acertadas y otras no, donde también hay que decir al Presidente, que en la mayoría de ellas salió por piernas, respondiendo lo que le venía en mente.

La ironía de todo esto es que quizás el Sr. Zapatero no dijo ninguna animalada, ya que si nosotros decimos el precio que nos cuesta un café en la máquina de la empresa, en la cafetería de la universidad o en el bar del Parlamento Español, que es donde quizás se lo toma el Sr . Zapatero, seguramente muchos diríamos esta cantidad o menos, pero claro, si damos como valor bueno lo que cuesta en la Gran Vía de Madrid o en el Paseo de Gracia de Barcelona no tendríamos casi ni para el azúcar. Si no recuerdo mal el último café que me tomé en la Plaza Cataluña de Barcelona costó casi 2 euros, locura de precio si tenemos en cuenta de que esta hecho un café. Quizá algún día hable del abuso de los precios en algunos lugares, pero eso no toca hoy, como diría Jordi Pujol.

De toda esta polémica sólo saco una cosa clara, es que el Sr. Rajoy pasará por el mismo programa en dos semanas, y como quien avisa no es traidor, no sólo sabrá el precio del café en la calle, sino el precio del menú de un trabajador en un Polígono industrial, el viaje en tren de cercanías y cualquier tontería, que como dirían los analistas, acerquen a los políticos a la realidad.

TV3 deixarà d’emetre en la Comunitat Valenciana

La Generalitat Valenciana ha decidit cancel·lar l’emissió de la Televisió Pública Catalana en el seu territori en les properes hores, al·legant que TV3 no te una llicència aprovada pel Govern Valencià per la seva emissió en la seva autonomia.

No soc ningú jo per determinar a on s’han de veure les televisions, si només en el àmbit autonòmic o es bo que es distribueixin pels territoris adjacents, ni tampoc comentaré res si el valencià es català o no, ja que estic una mica fart de la politització de les llengües i el ús que fan determinades persones de les senyes d’identitat dels territoris, que cadascú valori si son llengües iguals o diferents, pel que fa a mi, jo ho tinc bastant clar, però no ho difondre aquí ja que no es el propòsit d’aquest post.

La veritat es que a mi m’agradaria podré veure la Televisió de Andalusia o Telemadrid, ja que la diversitat considero que es bona pel telespectador, i ara que ha aparegut la TDT on les freqüències d’emissió s’han multiplicat en vers la televisió analògica, perquè no poder veure totes les televisions tant estatals com autonòmiques siguis a on siguis del territori espanyol.

No crec que mesures de tancament d’emissions o decisions polítiques de prohibicions de les cadenes facin un be a la televisió actual, ja que deixa en mans del Govern de torn el que es pot o no es pot veure a la petita pantalla.

Que passin les eleccions municipals

Ja començo a estar una mica cansat del sistema pre-electoral, no para de parlar-se de política a la televisió, ràdio i premsa, i això que encara falta un parell de mesos perquè anem als nostres municipis a votar.

Però sens dubte el que estic més fart de tota aquesta moguda electoral, son les obres que sense saber com, apareixen en tota la ciutat, que si es refan voreres, que si s’asfalta de nou un carrer, que si s’ha de canviar l’enllumenat públic, … per favor polítics no fastiguegeu més als ciutadans, i repartiu les obres durant tot el període de govern.

Ja se que s’ha de complir el programa electoral i sempre es deixen les coses més feixugues pel final, però l’únic que s’aconsegueix amb aquesta estratègica es que la gent pensi que els polítics només es mouen pels vots, cosa que ja fa temps que ho penso jo.

Com a anècdota personal només diré que al matí per venir a la feina hauria de tardar com a molt vint minuts, però degut a que hi ha un pont tancat, he de creuar quasi mitja ciutat per tenir un accés de sortida alternativa del casc urbà, el qual en porta a tardar deu minuts més de l’habitual.

Per sort passaran les eleccions, i els polítics tornaran a la seva butaca, fins a les properes eleccions , on tornaran a molestar a la ciutadania en vers al vot perdut.

Y el polígrafo dice que… miente

detector de mentiras Telecinco ha decidido quitar de su programación de forma temporal, ya veremos si es definitiva, su polígrafo o detector para los amigos, de las tardes, alegando que se está vulnerando el horario infantil.

Tiene gracia que sea T5 quien utilice este pretexto para retirar el ‘cachibache’ (me niego a decir aparato sofisticado/policial), ya que precisamente es esta cadena la que hace más violaciones de esta regla, con contertulios o frikiperiodistes como queráis decirlos de la talla de Lidia Lozano, Raquel Bollo o el clan Matamoros, entre otros.

La verdad es que un día de estos entraré en mi casa y veré a un polígrafo haciendome la cena, porque últimamente no hace más que aparecer a todas horas en la Televisión.

No me gustaría terminar sin decir: si de verdad es tan fiable este ‘cachibache’, como es que no esta reconocido por el ámbito judicial en España, así que reflexionar amigos, reflexionar.