Archivo de la etiqueta: català

Més enllà de les estrelles

Més enllà de les estrelles El darrer llibre que he llegit, ha estat el primer i de moment únic llibre del cantant Gerard Quintana. Sota el nom “Més enllà de les estrelles”, en Gerard ens narra la historia del que va ser un dels esdeveniments musicals més importants de Catalunya dels darrers anys, la tornada damunt de l’escenari d’un dels grups més importants de la dècada dels 80 i 90 en el panorama musical català, Sopa de Cabra. En aquest llibre ens va narrant, en primera persona, tot el que va viure durant aquell més caòtic de setembre de 2011, mesclant la narració amb experiències i records de quan la banda encara estava en actiu.

Potser no diria que el text sigui el més destacable del llibre, jo em quedaria amb la fotografia, impressionants captures de David Julià i Marquet que ens mostren la intensitat en que es van viure aquells concerts de Barcelona, Tarragona, Palma i Girona.

Ja us vaig parlar dels Sopa quan van enunciar la petita gira, jo vaig poder assistir a dos concerts d’ells (Primer concert a Barcelona i Concert a Tarragona), és per això que quan va sortir aquest llibre, coneixedors de la meva simpatia per aquest grup musical, me’l van regalar.

Es molt amè de llegir, 200 pàgines plenes de fotografies que en pocs dies pots llegir sense masses complicacions, i que ja queda guardat en la meva llibreria personal, per si algun dia el vull tornar a recuperar, especialment la seva part d’imatges. No, en cap d’elles surto jo entre el públic, ja hagués estat massa coincidència, no?

Donar sang

Una de les coses que em feia més ràbia de no poder fer, ja des de fa molts anys, era la possibilitat de no poder donar sang. Potser direu no passa res, però mira és una de les coses que menys costa a una persona i que es un gran benefici per la societat actual.

Direu, i com és que no podies donar sang?, doncs molt fàcil, de petit vaig tenir la Hepatitis, una malaltia que els essèrs humans la podem superar, tot i que el virus queda al cos per tota la vida.

Doncs resulta que estava equivocat, o al menys la historia no va del tot així. Fa uns quants mesos em vaig assabentar que no poden donar sang els que han patit l’Hepatitis tipus B o C però si en canvi els portadors del tipus A, que s’ha de dir que són la majoria dels que han patit aquesta malaltia.

Jo desconeixia el tipus d’hepatitis que vaig passar de ben petit, però a mitjans del 2011, ja quasi fa un any, després d’una analítica em vaig assabentar que jo era portador del tipus A, podia donar sang si volia!

Així que aprofitant les vacances de Nadal el passat divendres dia 4 de gener a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, lloc de recollida permanent, acompanyat de la meva parella (ella es donant des de fa anys), vaig donar sang per primer cop a la meva vida, cosa que penso repetir sovint, sempre i quan la salut m’ho permeti. Van ser menys de deu minuts, bona vena segons la infermera, i la veritat no t’enteres de res.

Jo no sóc ningú per dir si vosaltres lectors heu o no heu de donar sang, això és una decisió personal, només diré que és un gest que no costa res de fer i que ajudareu a moltes persones.

donarsang

Històries sense futbol per Joan Valls

Històries sense futbol per Joan Valls

He acabat de llegir el llibre de periodista Joan Valls, ‘Històries sense futbol’, en el qual l’autor del llibre ens mostra la cara més humana dels grans jugadors d’aquest esport.

En format entrevista, Joan Valls xerra, conversa, entrevista a 15 noms molt populars dins el panorama futbolístic, i intenta (i crec que ho aconsegueix) que els protagonistes dels llibres deixin per uns minuts la pilota i parlin de com veuen el mòn.

Una lectura entretinguda si voleu conèixer una mica més la vida personal dels 15 esportistes d’elit.

Aquestes són alguns dels fragments del llibre:

Leo Messi «Intento viure sempre el present sense pensar on sóc. Crec que la humilitat no es pot adquirir, sinó que està a l’interior de cadascú i també estic convençut que es tracta d’un valor que no es perd fàcilment.»

Bojan Krkic «Sóc de poble i em sento molt orgullós de ser-ho! A mi m’ha costat molt habituar-me a Barcelona i Roma. Són dues ciutats grans i no m’hi trobo… He marxat a Roma per tornar a ser feliç jugant a futbol.»

Andrés Iniesta «Quan el Barça va trucar a casa meva a Fuentealbilla, jo mateix vaig agafar el telèfon.»

Asier del Horno «No té res a veure el Mourinho del Chelsea amb el d’ara. El que veig ara no m’agrada.»

Xavi Hernández «Estaria bé que nosaltres poguéssim decidir i que no haguéssim de consultar-ho tot a Madrid.»

Daniel Osvaldo «Tinc passió per la música! M’agrada tant com el futbol (…) Alguna vegada escric cançons, però el que passa és que sóc molt cursi i no serveixo per al rock. Si tingués un grup, jo escriuria les cançons romàntiques i un altre s’encarregaria de les rockeres.

Roberto Soldado «Guanyava diners, era jove, vivia sol i no em controlava ningú. Aquell any em va passar factura.»

En això que t’exposen una fotografia

Acabo de venir d’una exposició on una de les 25 fotografies que es trobaven allí era meva! Si si, ho heu sentit bé, han escollit una fotografia meva per formar part de l’exposició “Racons preferits de Tarragona”.

S’havia d’anar enviant fotografies de la ciutat a Tarragona Turisme, i d’entre totes elles es seleccionarien les millors per formar part d’una exposició permanent a l’Antic Ajuntament durant els propers mesos.
Vaig enviar dues fotografies, una de la Catedral i una altre de les costes del Miracle davant el Fortí de la Reina. Doncs aquesta segona fotografia me l’he trobada a l’exposició avui. D’entre 104 fotografies enviades, la meva havia estat escollida d’entre les 25 millors! No direu que no fa il·lusió això.

expoPersonalment m’agradava més la fotografia de la Catedral, però el jurat ha decidit que no. La qüestió es que per primer cop en la meva vida m’han exposat una fotografia, això que ni tan sols arribo a la categoria d’aficionat avançat en el món fotogràfic, seguirem aprenent!

Reiniciar


reset_21jan2009_0160


Fa temps que no escrivia res en aquest bloc, i potser ho començava a trobar en falta. La veritat és que he estat bastant enfeinat, o millor dit he anat encadenant una cosa darrera d’una altre que no m’han deixat assentar-me davant l’ordinador i escriure alguna cosa.

El final del 2011 em va portar portar la fi del projecte fotogràfic/viatger en el que vaig descobrir una gran quantitat de llocs bonics a només un parell d’hores de la meva casa, i que en alguns casos m’han fet ganes de visitar de nou. Puc dir que un dels llocs que em van agradar, Vall-de-roures (Matarranya) el vaig tornar a visitar al desembre, però no únicament aquesta localitat, sinó altres indrets molt macos de la comarca. Berga potser no em va captivar massa en la meva visita del 2011, però en aquest 2012 he tornat a estar, i dintre de poc tornaré a Ripoll un dels llocs que si em van agradar, però en aquest cop per fer una visita més amplia de la zona. Aquest 2012 com podeu veure estic seguint una mica la tònica de viatjar, però sense compromís fotogràfic pel mig.

Arrel d’aquests viatges, i perquè no dir-ho, perquè sóc una mica freak, m’he engrescat en un petit projecte que em fa molta gràcia, i es en la realització d’un bloc compartit, Quadern de Viatge. Millor no us explico massa de que va, simplement si us pot interessar, visiteu-lo i a veure que penseu d’ell, nosaltres ja vam explicar en que consistia el bloc.

Degut a que continuo amb El Maky (això si, intento baixar la periodicitat de publicació), i la realització d’aquest nou invent, he decidit fer alguna reestructuració per tenir una mica més de temps lliure per estar fora de l’ordinador. Un dels canvis més significatius en la meva vida 2.0, ha estat la del tancament fa un parell de setmanes del Tumblr «Capturing moments«. Aquest era el tercer Tumblr que obria (i tancava) després de «El blog del Humor» i «Paseando por Tarragona«, i es que de tant en tant m’agrada anar creant miniblogs d’alguna certa temàtica que els hi dono una vida limitada.

Com veieu tots aquests petits canvis, i d’altres personals han fet que fins ara no hagi trobat un moment per escriure en el meu bloc, o potser simplement no tenia ganes de fer-ho i per això no ho havia fet.

52/2011: Repte aconseguit

Avui acaba l’any 2011, i amb ell acaba el projecte 52/2011: Països Catalans que vaig començar al gener. Un petit projecte que m’ha portat recórrer tots els llocs on es parla el català o un dialecte del mateix. Ara puc dir allò tant maco que em vaig proposar a l’inici (challenge accepted), REPTE ACONSEGUIT, Fuck Yeah!

He recorregut gran part del principat de Catalunya, el País Valencia amb una petita incursió a la Serra del Cartxe a Múrcia, les Illes Balears, la Franja d’Aragó, la part catalana de França i fins tot la localitat de l’Alguer a Itàlia. Quilòmetres i quilòmetres, gran part amb cotxe, que m’han permès conèixer llocs on mai havia estat. Aquesta era la intenció inventar-me una excusa per viatjar per aquests móns.

Tant des del punt de vista de cansament, i com no l’econòmic, han passat una mica factura. En cap moment vaig decidir deixar-ho córrer, però si que en alguns moments he pensat, ja estaria bé aquest cap de setmana quedar-me a casa, però no, he aconseguit l’objectiu, completar els llocs que m’havia plantejat des d’un inici.

A finals d’agost va haver un moment on realment estava molt cansat, sobretot de conduir, però arrel dels viatges a agost a les comarques gironines que els vaig fer en tren, i sobretot a setembre o octubre, on va aparèixer l’avio per visitar tant les illes balears com Sardenya, em van fer reactivar les ganes. El darrer mes podríem dir que ha estat un passeig.

D’aquests viatges em porto bonics llocs visitats, experiències viscudes, i sobretot un munt de llocs que m’agradaria tornar per visitar-los amb calma, sense l’estrès de buscar i capturar una fotografia, i que heu pogut seguir setmanalment al bloc (videoresum final amb fotografíes dels indrets visitats).

No diré quins llocs no m’han agradat, evidentment entre 52 viatges, hi ha hagut de tot, fins i tot pobles lletjos, i llocs on no se m’ha perdut res per tornar-hi, però en el fons tots han format part d’aquest 2011, i que per tant els guardaré per a mi.

I ara que?, no sé si faré tantes fotografies com aquest 2011, però del que n’estic ben segur que noves paranoies, sigui amb càmera o sense ella, se m’ocorreran per seguir nodrint de continguts aquesta web durant el 2012 i propers anys.

Només queda desitjar-vos feliç any nou i ens viem en els bars.