Archivo de la etiqueta: fotografía

Área Metropolitana de Barcelona

Fotografía des del Moll de Drassanes, Barcelona.

Puente sobre el Llobregat

Al paso por el municipio de Sant Joan Despí.

Can Camprubí

Obra de Josep M. Jujol, Cornellà de Llobregat.

Fotografía en HDR.

Francesc Perez

Can Camprubí está situada en la Carretera de Sant Joan Despí dentro del municipio de Cornellà de Llobregat.

Esta construcción fue edificada entre 1927-28, y está formada por la yuxtaposición de tres cuerpos cuadrangulares, de diferente altura, con un cuerpo cilíndrico, adosado al principal.

Las ventanas se disponen de forma asimétrica, algunas de ellas con voladizo, y las cubiertas son de teja romana, a cuatro vertientes. Los voladizos y el cuerpo cilíndrico son cubiertos con cerámica esmaltada en colores y de quebradizo, destacando las barandillas, a base de barras torcidas y nudos, típicas de Jujol.

Uno de los rasgos más característicos del edificio, que lo hace enlazar con la estética novecentista, es su fondo de estuco rosa, decorado con esgrafiados de motivos florales y campesinos, haciendo referencia al cultivo de rosas, actividad a la que se dedicaba su propietario.

Dicha información ha sido extraída del enlace siguiente.

No sóc un fotògraf professional

No sóc fotògraf, això si, m’agrada fer fotos, i, no em cansaria mai de fer-ne, tot i que segurament la majoria d’elles no les firmaria ni un fotògraf professional enmig d’una borratxera.

Ja fa un temps us vaig dir que m’havien exposat una fotografia meva sobre Tarragona, doncs ara va la segona, com a guanyador del 2012 del tercer premi de fotografia Tarraco viva 2012 organitzat per l’ajuntament de Tarragona, una nova fotografia meva, que juntament amb la resta de guanyadors del 2012 i 2013, forma part d’una exposició que es pot veure a l’antic ajuntament tarragoní durant les pròximes setmanes.

miradesdetgnIII_5

Pel fet de no ser un fotògraf professional, ni tan sols massa experimentat, valoro molt que alguna persona em reconegui alguna fotografia meva, per no dir ja si m’ho diuen en paraules o simplement fan un m’agrada en alguna de les meves fotos a les xarxes socials.

Si hi ha algun altre no professional entre els lectors, que hi ha algú? com diria la Vicenteta, suposo que li farà la mateixa il·lusió que a mi aquestes petites coses, o simplement estic exagerant massa? M’agradaria saber el que pensen els aficionats a la fotografia que tenen com a hobby agafar la càmera de fotos i sortir al carrer.

Fotografia anàlògica

M’agrada la fotografia, si ho reconec, bé és evident, encara que per la meva desgràcia sóc bastant dolent amb el tema. Faig el que puc, li poso ganes, i de tant en tant em surt alguna fotografia acceptable, ¡d’il·lusió no em quedo curt!

Com la majoria d’usuaris de la fotografia actual disparo amb una càmera digital, encara que des de fa gairebé un any he començat a practicar amb una càmera analògica. Vaig heretar una càmera rèflex del meu pare, que té gairebé la mateixa edat que jo, una Yashica Electro 35, i li vaig posar un carret i vingui a provar-la.

La veritat que m’ho prenc amb calma, i des que vaig posar el rodet, tot just he fet 12 fotos amb la càmera, quan me’n recordo surto amb ella al carrer i faig una fotografia, així que d’aquí uns mesos acabaré el rodet i potser us ensenyi les meves primeres fotografies amb una càmera analògica.

El mòbil ja no truca

Les coses van canviant i un dels fets on l’evolució cada cop va més ràpida és en la fotografia. Fa uns anys havíem d’agafar una càmera, anar a la tenda a comprar un carret i vinga ja estàvem disposats a plasmar la realitat.

No premíem massa el gatell, el justet perquè el carret, que amb estalvis havíem aconseguit que fos de 36 fotografies, ens durés tot el viatge, i tot resant que les fotos que havíem realitzat es veiessin totes, sempre en el procés de revelat de la tenda es perdien les que més il·lusió ens feia mantenir, sense entendre mai el per què.

Un il·luminat va dir, i com és que tinc d’esperar tant per si la foto ha sortit o no, i va inventar les Polaroids, però que només uns privilegiats adinerats en tenien.

Però tot això ha canviat, la fotografia digital va venir a les nostres vides, i ara no tant sols tenim càmeres grans , petites, reflex, compactes, sinó el propi mòbil s’ha convertit en una càmera més on podem realitzar instantànies que en molts casos resulten millor que les que fèiem amb la càmera que ens havien regalat a la comunió, i que ens molts casos ara estan agafant pols a les nostres vitrines.

Sense adonar-nos, i jo a vegades sóc un exemple, estem fent servir més el mòbil com a càmera (com es veu en la imatge de inici), que per la utilitat que va ser inventada, la de trucar i parlar amb la gent, qui ho hagués dit fa 10 anys!

Tot i que a vegades agafo la Canon reflex de l’armari, i intento imitar als bons fotògrafs posant-me-la al coll i disposat a caçar aquella fotografia que imagina el meu cap, però quina llàstima, quasi mai ho aconsegueixo!

En això que t’exposen una fotografia

Acabo de venir d’una exposició on una de les 25 fotografies que es trobaven allí era meva! Si si, ho heu sentit bé, han escollit una fotografia meva per formar part de l’exposició “Racons preferits de Tarragona”.

S’havia d’anar enviant fotografies de la ciutat a Tarragona Turisme, i d’entre totes elles es seleccionarien les millors per formar part d’una exposició permanent a l’Antic Ajuntament durant els propers mesos.
Vaig enviar dues fotografies, una de la Catedral i una altre de les costes del Miracle davant el Fortí de la Reina. Doncs aquesta segona fotografia me l’he trobada a l’exposició avui. D’entre 104 fotografies enviades, la meva havia estat escollida d’entre les 25 millors! No direu que no fa il·lusió això.

expoPersonalment m’agradava més la fotografia de la Catedral, però el jurat ha decidit que no. La qüestió es que per primer cop en la meva vida m’han exposat una fotografia, això que ni tan sols arribo a la categoria d’aficionat avançat en el món fotogràfic, seguirem aprenent!

Memoria fotográfica

"Memories" Generic 35mm Color Print Film


Si algo he de reconocer, es que tengo bastante memoria fotográfica, es ver una cara y difícilmente se me olvida. Pueden pasar años, pero si esa cara me ha cautivado, bien sea por ser hermosa, curiosa, conocida de mi adolescencia, o simplemente porque la relaciono con alguna cosa divertida, no se me va de la cabeza. El problema viene cuando reconozco la cara por el último motivo, es decir por alguna situación cómica. Aquí es cuando me viene la risa floja, y ya me veis intentando aguantar la risa por la calle, e intentando que nadie se de cuenta de mi risa tonta.

Pero lo curioso, es que a veces me pasa lo inverso, es decir que alguien me ve, y se me pone a reír. Esta situación me ha pasado recientemente dos veces, y es cuando desvío la cara hacia otro lado, y parecer el tío más serio del mundo, cosa que evidentemente es complicado, cuando uno no es un buen actor. En estas situaciones es cuando respiro y espero que pase la situación. Quizás en otro vida cambie, y la situación tenga un diferente final, como por ejemplo preguntando, ¿y tú de que te ríes?