Archivo de la etiqueta: català

El P2P, el canon i la demagògia

L’altre dia estava escoltant l’espai El Matí 2.0, que condueix el Genis Roca, dins el programa els Matins de Catalunya ràdio, quan va tractar sobre uns dels temes més problemàtics de la xarxa, el concepte PeerToPeer, o més conegut col·loquialment com el P2P. Pels que desconeixen aquest concepte, que suposo que sereu pocs, es tracta de l’intercanvi dels arxius entre dos ordinadors mitjançant un software, vaja els famosos eMule i BitTorrent entre molts altres.

Molts de vosaltres segurament tindreu la vostra pròpia opinió de si aquestos programes, o el concepte P2P es legal o no, i tampoc es la meva intenció fer canvia d’opinió a ningú, jo únicament diré dos idees que va dir en Genís Roca, i crec que son molt encertades. Aquestes idees, l’expert les va dir mitjançant comparatives.

La primera afirmació. Escriure en un diari es legal, injuria en un diari es il·legal, no per aquesta raó s’han de tancar tots els diaris. Aquesta reflexió d’en Genís crec que es la base de tota problemàtica, per molt que no agradi a moltes persones, els programes P2P son legals (i això ho han reflectit els jutges en varies sentencies), però no es pas legal fer un ús comercial o fraudulent dels arxius que intercanviem amb la gent de la xarxa. Com sempre la llei en això va anys endarrerida, i el buit legal es immens en l’actualitat.

La segona afirmació va referent al famós canon que l’SGAE va fer implantar en aquest país per la compra de dispositius que puguin emmagatzemar informació. Tal com diu l’associació, aquest canon es preventiu, es a dir s’aplica no sigui cas que facis un ús indegut d’alguna informació i/o arxiu que pugui contenir drets d’autor. Aquí ve la reflexió d’en Genis Roca. Això es com si quan complissis 18 anys, se’t posi un parell de mesos a la presó, no sigui cas que quan et facis més gran, cometis algun delicte, i d’aquesta forma ja tens part de la condemna complerta. Com ell mateix va dir, i reconèixer, aquesta afirmació es una mica demagoga, però no es pas demagògia per part de la SGAE, suposar que qualsevol cosa que compri jo en una tenda d’informàtica, en faré un ús fraudulent.

Cadascú que en tregui les conclusions que cregui més oportunes, jo simplement volia remarcar aquestes dos consideracions d’un dels experts de Catalunya, i que em van fer reflexionar sobre tot aquest núvol que envolta al P2P. Jo únicament diré que aquest debat aviat s’acabarà, ja que la descàrrega de fitxers als nostres ordinadors té els dies comptats, ja que darrerament s’està imposant la metodologia online, spotify, Apple Music, …

Fraga diu que em pengin

Si fa una setmana era el diputat d’ERC Joan Tardà que cridava mig embogit “que mori el Borbó”, ara va el president d’honor del PP, el senador Manuel Fraga, i diu que als nacionalistes els haurien de penjar a tots. El mateix Fraga que va ser ministre de l’època franquista, i que a dia d’avui no tan sols no esta fora de la vida política, sinó que continua donant conferències. Lògic que digui el PP que no s’ha de mirar enrere, es que si ho fessin se’ls hi cauria la cara de vergonya. Mira que a mi no m’agrada parlar de política, però es que a vegades un no te més remei que fer-ho.

Respecte al primer ja s’ha dit moltes coses, i segurament no aportaré cap novetat al tema. Només diré que als polítics no els hi demano masses coses, perquè ja s’ha vist en molts casos que la seva intel·ligència, o la seva bona fe, es més que dubtosa, però al menys si que els hi demano una mica de continència verbal. No val dir que si la frase “mori el Borbó” es una frase de 1714 referent a Felip V, o que el diputat s’havia engrescat degut a que es trobava en una míting de les joventuts d’ERC, no val, tot això son excuses, una persona pública ha de saber mesurar les paraules, i si no ho sap fer, que es dediqui a la pesca o a la venta de mòbils, però que no es dediqui a la política, perquè li agradi a ell o no, la seva cadira al congrés dels diputats mereix una mica de respecte a les institucions, i fins que no canviïn les coses en aquest país hi ha una monarquia. Un altre debat seria si es necessària o no la monarquia, però a dia d’avui es el que hi ha, i sinó li agrada la situació, ja ho sap que agafi les maletes i deixi el lloc a una altra persona que faci feina, i no pas frases i crits fora de lloc.

Però es clar després ve l’altre personatge de l’equació, i encara la diu més grossa. Anem per parts, i perquè no em digueu que manipulo la informació aniré al diccionari de la Real Academia Española (RAE), i no a un diccionari català que segurament alguns diran que si es partidista o ves a saber el que. Segons la RAE: Nacionalista 1. adj. Partidario del nacionalismo” i Nacionalismo 1. m. Apego de los naturales de una nación a ella y a cuanto le pertenece”.

Per tant segons aquesta definició, si jo tinc “apego” per Catalunya (de la mateixa manera que tindria estimar a Andalusia si hagués nascut a Sevilla), jo soc nacionalista, i per tant segons el Manuel Fraga m’haurien de penjar. Però es clar no em voldria quedar aquí, segons el Partit Popular, “España es una nación única y grande”, i per tant els seus militants tenen “Apego a la nación española”, concloent que segons la RAE son nacionalistes espanyols, i també s’haurien de penjar gràcies a les paraules de Fraga. I així podríem anar seguint amb totes les parts de l’estat Espanyol. M’he limitat a analitzar les paraules, segur que alguns diran que aquest home no volia dir això, o ves a saber el que, però segons la definició de la RAE, aquest home ha dit que s’ha de penjar a més de la meitat d’Espanya.

En aquest país hi ha una tendència en confondre termes, nacionalista amb independentista, o anant més lluny amb terrorista, i això ja si que no em fa gens de gràcia, perquè a mi em podran dir moltes coses, però que intenti matar a gent, per aquí ja no passo. Digueu-li al Jordi Pujol, un nacionalista compromès, si ell es independentista o no, o fins i tot digueu-li al Carod Rovira si es nacionalista, que ràpidament os fotrà un moc dient que ell no es cap nacionalista, que ell es independentista clar i català, per tant si us plau no confonguem termes.

Quin serà el pròxim pas, perquè si primer dèiem “mori el borbó”, després “pengin als nacionalistes” que serà el pròxim que es dirà, anem a una Guerra civil com al 1936?. Jo això ni ho vull pensar, perquè cada vegada que escolto la paraula Guerra em ve el cap el que deia Gerard Quintana al 1991 en la introducció de l’adaptació que van fer els Sopa de Cabra de la cançó de Bob Marley “War”, i que encara que la insubmissió no te tant sentit com en aquell temps, el missatge continua sent molt vàlid. Us reprodueixo el fragment perquè reflexionem tots plegats.

«Em sembla que des de que coneixem, des de que sabem, tot el que coneixem de la història de la humanitat, és una mica bèstia!! Som especialistes en arreglar les coses a base d’hòsties!!
Últimament, Últimament estem veient una cosa que jo crec que és certa, que no es pot confiar en els polítics!!!
I lo fort és que estem a les seves mans, i són gent capaç, capaç d’arreglar qualsevol cosa amb una guerra, i qui és que fa la guerra? no són ells que fan la guerra, la fan amb carn, amb carn jove com vosaltres i com nosaltres, per això dic que els donguin per cul !!!
I un crit ben fort pels insubmisos que cada dia siguem més!!»

L’onze de setembre (Pep Sala)

Si hi ha un grup que mai em cansaria de extreure cançons per posar en el meu blog, aquest es el grup gironí format pel malaurat Carles Sabater i Pep Sala, SAU, el qual ens van fer gaudir durant els finals dels 80, i tota la dècada dels 90. Per desgràcia com ja sabreu la majoria, el grup es va dissoldre degut a la sobtada mort d’en Carles.

Avui degut a que es la diada de Catalunya us vull rescatar un tema de SAU, L’onze de setembre. No us adjunto la versió d’estudi, sinó una versió diferent i perquè no dir-ho més friki. En Pep Sala la va interpretar en un concert, justament el dia en que el Barça va guanyar al Bernabeu al Madrid 0 a 3, si aquell dia que passarà a l’historia perquè els seguidors blancs van aplaudir als visitants i sobretot a un Ronalidnho esplèndid. Quina llàstima que aquest jugador, no hagi volgut continuar sent el millor del món.

Post dedicat a la memòria d’en Carles Sabater.

Usain Bolt, el nou fill del vent

Segurament molts de vosaltres al igual que jo, us haureu passat aquest cap de setmana davant la tele veient les olimpíades a totes hores. Que si Nadal va guanyar l’or en Tennis, que si Phelps te una luxació de coll després de que li pengessin la vuitena medalla d’or, que si Estats Units va apallissar a Espanya, l’actual campiona del món en Basket, etcetera etcetera. Però sens dubte si hi ha una cosa que em va deixar sense paraules, va ser l’actuació de Usain Bolt, si el nou campió olímpic i recordman mundial de la prova reina de l’atletisme els 100 metres llisos.

La seva actuació va ser escandalosa, i es que realment no es pot definir d’una altre forma, la seva superioritat en tot moment davant els demes va ser aclaparadora, i no tan sols en la final sinó en les demes eliminatòries. Voldria recalcar la semifinal on després d’una sortida explosiva, va realitzar els darrers 30 metres mirant a un costat a un altre més propi de carreres de llarga distancia que no pas de un esprint, donant la sensació que si no es deixava anar, humiliaria als seus rivals d’una forma impressionant.

Així va ser, a pesar que en la gran final 7 dels 8 corredors van baixar dels 10 segons, cosa mai vista, el jamaicà va polvoritzar el record mundial de l’especialitat deixant-ho en 9,69 segons, tot i crec que si hagués esprintat més podria haver baixat alguna dècima més el seu registre, ja que com va fer en la semifinal, es va dedicar els últims 20 metres en celebrar la seva victòria entrant a la meta amb les braços oberts. Que això ho facin els ciclistes en un esprint no deixa de ser normal però un velocista, mai ho havia vist.

Realment després de veure la seva actuació, on creieu que està el límit humà, perquè si feia uns mesos creiem que 9,69 segons era un temps d’una altre galàxia, la veritat es que Usain Bolt ens ha demostrat que amb una preparació forta, una mica de vent a favor i no deixant-se anar als darrers metres, aquesta marca durarà vent poc, i sinó temps al temps.

Bon dia son les 8 del matí

Avui m’he assabentat que l’Antoni Bassas, director i presentador del “Matí de Catalunya radio”, deixarà el programa líder de la ràdio catalana a final d’aquesta temporada.

La decisió pel que he pogut assabentar-me, es degut a que no s’ha arribat a un acord en la renovació del contracte del periodista, ja que la direcció de la ràdio pública volia donar un gir en el rumb de l’emissora, que el popular periodista no ha volgut adoptar.

Sens dubte amb quedo amb una afirmació seva en la que diu que "la cadira de la ràdio pública no era seva i por tant s’anirà amb l’esportivitat que li caracteritza i sense desitjar fer soroll".

Suposo que molta gent, en la qual m’incloc jo, estarà a l’expectativa de com funcionarà la nova direcció del programa, mentrestant alguns politics, sobretot els de l’oposició (no es que tingui res en contra del CiU) faran servir aquesta maniobra per deteriorar la imatge del govern, com farien a l’inrevés si els que governessin fossin uns altres. Però jo prefereixo mantindrem al marge, i veure la ràdio com una eina de comunicació i no pas com una eina de propaganda electoral.

Mònica Palenzuela

Si hi ha alguna cosa que ha canviat un dels meus hàbits en els darrers temps es l’adquisició d’un gravador de dvd amb disc dur, i direu quin invent més tonto t’ha fet canviar la vida, doncs si soc així de tonto jo.

Ficant-nos una mica seriosos, perquè ho dic això, perquè degut a ell puc solucionar el meu problema de falta de temps per veure el que m’interessa de la televisió. I un dels programes que veig a diari, i que abans únicament podria veure només una estona al migdia es el programa de 8tv, «Arucitys», presentat per l’Alfons Arús i acompanyat (al punyetero digueu-lo tonto) per un reguisell de noies maques. Com no ho puc veure en la seva totalitat el gravo i quan arribo a la nit i la programació del dia no es interessant el veig i en especial la secció de la «Teletulia».

Però no només gravo això, també tinc programat de forma automàtica altres programes, i aquí bé el problema, que la meva llista de visionats pendents es fa immensa molt sovint. Avui com no feia res en especial durant el dia, m’he passat tota la tarda mirant el que tenia gravat, i m’ha sortit entre aquesta llista un programa de «Arucitys» de fa més d’un mes que no havia borrat. I perquè no ho havia fet, doncs molt simple, digueu-m’he primitiu, però no ho havia fet perquè aquell dia la Mònica Palenzuela (la meva musa televisiva) estava especialment maca. Era una de les coses que tenia pendents, fer algun dia un post dedicat a ella.

La veritat es que intento no fer coses com aquestes molt sovint, ficar una noia maca i dedicar-li paraules, perquè sempre penso en la suposada homenatjada, en que pensaria si veu com es converteix en un objecte o com una simple fotografia d’internet pot fer que persones deixin anar calificatius no molt agradables a vegades.

Quan l’any 2000 vaig començar en aquesta aventura de fer una web, elmaky.com, vaig decidir dedicar una secció a Penélope Cruz, i sempre vaig intentar fer una webfan amb molt de respecte, i la veritat es que a ciudadfutura van decidir ajudar-me en aquell projecte i fer que aquella web tingues un mínim d’exit. Sempre m’enrecordaré com al suplement del diari El País, CiberPaís, van afegir el meu link dedicat a l’actriu.

Jo no vull pas a aquestes alçades fer una webfan de la Mònica, però si que volia deixar clar que donaria el que fos per fer un cafè amb aquest angel. I tallo això ja, que encara em ficaré empalagos i odiós.