Archivo de la etiqueta: català

Agafen un helicòpter oficial per anar de festa

Que grans son els prínceps d’Anglaterra, que necessiten anar a un comiat de solters i no tenen cotxe a mà?, cap problema s’agafa un petit helicòpter de les forces armades valorat en 13 milions d’euros i cap allí que van.

Com el Guillem (el gran i que semblava més centrat) s’ha tret el carnet de pilot fa pocs dies tenia el “mono” de conduir va pensar, i quina millor forma de celebrar-ho que recollir al seu germà (el no tan centrat, Enric) i anar de festa amb l’helicòpter de combat.

Jo així també em demano ser príncep, pots agafar les joguines del país i a sobre a veure qui et bufa al cap. De moment el rebombori esta format, però dubto que això s’acabi amb algun cap decapitat i molt menys amb una bronca pública als prínceps, tot i que estaria bé veure el Príncep Carles fotent-li amb una tovallola els culets reials de ses alteses.

Informació complerta: El Correo Digital

Swazilàndia es un país de veritat

Jo la primera vegada que vaig sentir aquest nom pensava que m’estaven fotent el pèl, que era alguna invenció d’algun guionista o d’algun somiador, com podia ser el Walt disney amb el seu mòn imaginari de Disneylandia, doncs no, Swazilàndia es un país de veritat, situat a l’Àfrica, més concretament al sud-est del continent negre.

La setmana passada el president del FC Barcelona, el nostre «estimat» Jan Laporta, va fer una petita excursió per aquells paisatges, i va ficar en boca de tots el nom d’aquest país petit, però no es d’ell qui vull parlar avui, sinó de les costums i més concretament d’una costum del rei de Swazilàndia i graciés a aquesta petita costum que després comentaré el monarca Mswati III, que es així com es diu el rei d’aquell país, s’ha convertit en un dels meus mites.

Cada cert temps, el rei fa una petita passarel·la/ concurs, on les joves adolescents i verges de tot el regne, passen per davant seu, per tal d’agradar al monarca, i d’aquesta forma, el mandatari selecciona la seva propera muller, que gaudirà de ser una de les tantes dones reials que te l’estat.

Perquè es clar aquest rei no en te 2 o 3 dones, en te unes quantes més i d’aquí que ve a que el Mswati III sigui un dels meu mites, juntament amb altres personatges com per exemple el David Hasselhoff, cosa que ja he comentat en varies ocasions.

Haurem d’anar a viure a Swazilàndia?

Ei, jo era del Persones humanes

Quins records m’ha portat veure aquest vídeo pel YouTube, la veritat es que el programa televisiu que feia el Mikimoto, el “Persones humanes” va se un dels precursors de molts programes actuals, només cal veure com era llavors la mecànica del programa, monòlegs, sketchs, ironia permanent, son molt dels tics dels programes actuals, només cal veure a un jove Andreu Buenafuente com feia els seus primer minuts televisius i quin programa fa en la actualitat aquest presentador a la Sexta.

Jo no me’l perdia la veritat, el concurs de la megapubilla, el conflicte Dr. Soler-Buenafuente, la foto de la Infanta Elena, tot això i més era el “Persones humanes”, un programa que només pretendria ironitzar sobre la actualitat del moment.

A continuació us deixo el vídeo que m’ha portat a la ment tots aquells moments.



http://www.youtube.com/watch?v=jZy6qoorKwg

I tot això perquè?

Comença una nova setmana, i em poso davant l’ordinador abans de començar el meu dia laboral, amb les ganes d’escriure algun article o petita reflexió perquè quedi perpètuament a la xarxa, però avui a diferencia d’altres dies em faig una pregunta, realment hi haurà alguna persona que estigui llegint això?. I realment arribo a una conclusió, que segurament es la mateixa que molts altres bloggers, M’ÉS IGUAL!.

Jo no soc cap periodista ni pretenc ser-ho, però si que pretenc es reflectir petites sensacions o formes de veure el món des d’aquesta humil web, i això es l’important al menys per mi, pensar que al menys estic fent alguna cosa que em diverteix.

Molts tindran col•leccions de segells, de pins o s’aniran a un gimnàs hores i hores fent créixer la musculatura, doncs a mi em va donar per fer webs i reflectir la postura del Maky a través de nombroses webs i de petits textos que vaig incorporant a la ja mes de 7 anys de presencia a Internet.

Tot allò que va començar l’any 2000 com un petit joc, s’ha convertit ja en una petita escapada al món virtual que sempre intento relacionar amb el món real. Però tingueu present una cosa, no tot es tecnologia en aquest món, i a vegades un bon llibre a una platja, pot gratificar més que moltes hores davant l’ordinador. Com en tot en la vida, s’ha d’arribar a un equilibri, el MÒN ES AIXÒ, EQUILIBRI D’EMOCIONS I SENSACIONS.

Catalunya vers Estats Units

Ara resulta que tot el catalanisme d’una societat esta pendent d’un partit de futbol, més contretament el Catalunya contra Estats Units que s’havia de jugar el proper 14 d’octubre, i que la federació espanyola no ha autoritzat degut a que coincideix amb una data internacional d’enfrontaments futbolístics.

La veritat ja va bé que de tant en tant que la crispació mediàtica no sigui deguda als politics catalans o espanyols, i que en aquest cas s’hagi desplaçat al món esportiu, ja que la veritat em diverteix més que una colla de polítics xerrant i xerrant cada dia, per dir-nos el que més ens interessa als ciutadans.

Ja disposats a fer catalanisme des d’el futbol, jo reivindico que en Johan Cruyff, profeta entre els profetes, agafi la senyera i s’encadeni a la font de Canaletes en senyal de disconformitat contra el poble oprimit, o fins i tot més, que en Joan Laporta, persona que frikeija de tant en tant, es baixi els pantalons com altres vegades ha fet, davant la seu de la Federació espanyola. No se si amb això aconseguiríem gaires coses, però al menys donaríem un toc d’humor a tanta paranoia col·lectiva.

Com faria Pasqual Maragall a Polònia, posem la mà al cor i diguem tots plegats: Visca Catalunya!

L’adéu d’un símbol

Nicolau Casaus Avui m’he despertat amb la noticia de que en Nicolau Casaus havia mort a la edat de 94 anys, després d’uns anys on la seva delicada situació el va fer apartar del dia a dia barcelonista.

Sens dubte si amb algun personatge m’he de quedar dels últims 30 anys del barcelonisme, sens dubte aquest es el Senyor Casaus, per damunt fins i tot del president quasi a perpetuïtat que va ser el Nuñez, el quasi còmic Joan Gaspart o l’elefantet Joan Laporta, ell millor que molts ha entès el que significa ser del Barça i ser català.

Qui no recorda el seu gran pur havà viatjant amb els futbolistes per tots els camps d’Espanya i del món sencer. Aquella flama d’avi etern que molts ens feien recordar que el futbol es més que 11 jugadors donant cops a una pilota.

Des de el meu humil blog vull donar un adéu molt respectuós al Senyor Nicolau Casaus, molts personatges futbolístics haurien d’aprendre d’aquest gran home.