0

Divagacions del moment

Durant aquests darrers mesos he fet un petit exercici d’escriptura (no destinat als lectors, sinó a mi mateix) consistent en obrir un petit bloc, allotjat a Posterous on anava explicant petites xorradetes, com si es tractes d’una conversa en un bar amb amics i una cervesa pel mig. Petits textos sobre coses que vull parlar de forma ràpida i que no necessiten massa dedicadesa per part meva.

Al tindre la web El Maky, aquest petit bloc em servia d’evasió de les meves ganes d’escriure. Ara que torno a rellançar la web, aquell espai no té sentit que continuï, pel que l’he tancat. Però com no m’agrada perdre les coses que faig en algun moment dins la xarxa, abans d’esborrar-ho, he copiat les entrades, i les mostro a continuació. Com he dit, és més aviat per mi, per no perdre el que un dia vaig escriure.

El minibloc el vaig anomenar “Divagacions del moment” i estava format per les següents entrades.

Divagacions (9-02-2010)

DIVAGACIÓ 1 f. [LC] Acció de divagar; l’efecte. Les divagacions d’un escriptor. Les divagacions d’un cervell malalt.2 f. [GL] Conjunt de canvis en el llit d’un riu i en la direcció de l’aigua quan el pendent és feble.
DIVAGAR 1 v. intr. [LC] Vagar, anar-se’n d’un costat a l’altre fora del lloc on caldria estar. 2 v. intr. [LC] Deixar anar la pensa, el discurs, d’un costat a l’altre, especialment allunyar-se de l’assumpte que es tracta, fora dels límits de la raó. Aquest orador divaga. Limiteu-vos a l’assumpte que tractem: no divagueu.

Google Buzz (9-02-2010)

Sense temps per digerir (el fracas de) Google Wave, el megabuscador llança google Buzz, una especie de Twitter passat per la coladora del lifestreaming, que intenta que transformem el nostre gmail en social. Primera pregunta, això de compartir no era feina del Wave, i segon més important, necessitem que el correu electrònic sigui 2.0.
A vegades penso que Google treu bones idees, però era necessari que destines el temps en desenvolupar una nova eina 2.0, quan disposa d’Orkut i Wave, que tot s’ha de dir necessitarien una bona dosis d’hora de desenvolupadors, ja que estan tant en panyals.
Divagacions i més divagacions de primera hora.

RAR aquell format extrany (15-02-2010)

Avui no han deixat entrar a un treballador a una planta perquè la documentació que vaig enviar fa dos setmanes estava en un RAR, i es clar no l’han pogut mirar. La culpa es meva, com se m’ocurreix enviar a una persona, uns documents comprimits en el format RAR, tan poc estés en aquest món. Tot i que tinc un dubte, no podien haver-me avisat els dies anteriors que la documentació no l’ha havien mirat, que han esperat a que arribes el treballador per no deixar-lo entrar. Com es nota que els costos d’aquesta persona durant l’anada, espera i tornada a la planta no els paguen ells.

Directe (2-03-2010)

Si hi ha una cosa en aquesta vida de que no anem sobrats, es el temps, per tant a vegades val la pena se directe, tot i que amb això pots perdre moltes coses, c’est la vie.

Fascionacions d’internet (16-03-2010)

No dire pas que jo no sóc una mica raro en les meves divagacions internetils, però hi ha get que em té totalment fascinat. Avui us comentaré dos tipus que em tenen meravellat. Els primers són aquells que pujen el vídeo a Youtube, i acte seguit li donen al botó de favorit, resumint, estàn encantats o tenen múltiples orgasmes amb el que acaven de pujar a la xarxa, perquè sino, no i acabo de veure el perquè del tema. I els segons, són aquells que t’envien un mail amb
una firma més llarga que el propi mail. Sobretot es dona en l’àmbit professional, t’envien un mail amb un parell de línees, i després ve la parrafada, si el nom complert, empresa, càrrec, tfn, fax, mail, evidentment el seu i el de tota la plantilla, logotip (cosa que em desquicia totalment) i per arrodonir, adjunten el famós escrit de que no imprimeixis sinó es indispensable, amb castellà, angès i suahili, per idiomes que no quedi, que l’unic que aconsegueixen es que si l’has
d’imprimir, encontres d’ocupar una pàgina, ocupi dues, efecte contrari al que buscaven de ser respetuosos amb el medi ambient. Seguiré buscant, perquè cada dia em trobo coses que em fascinen totalment a Internet.

Tancat per vacances (31-03-2010)

Avui començo unes mini-vacances, UIEEEEIIIEE, val prou. I aquests dies els vull aprofitar per dues coses, sortir amb la càmera fotogràfica i de vídeo, en especial la primera per aprendre una mica com es fan fotos amb una reflex, i la segona per posar-me al dia d’algunes coses pendents que tinc.
Així que durant aquests dies, apagaré tots els xismes 2.0, es a dir mail, facebook, tumblr, reader, twitter, etc, així que si m’intenteu contactar per aquests medis fins dilluns a la nit no ho veure xD. Només deixaré obert el Msn messenger meu de tota la vida, així que sinó el teniu ooohhh tampoc us podreu posar en contacte amb mi. Sempre us queda el mètode 1.0, es a dir per telefònic, no el teniu ooooohhhh no us podreu posar en contacte amb mi xD
Seran 5 dies offline total, hi ha que descansar que l’abril es presenta bastant mogudet.
Apago tot i a veure el Barça. BONA SETMANA SANTA

Google i Facebook no es porten bé (14-04-2010)

Resulta que volia posar un petit botó del traductor de google en un projecte meu fet en català dins de Facebook per la gent de fora, i no es possible. He de dir que no m’estranya, Google no desenvolupa aplicacions per la xarxa social, i aquesta limita a alguns serveis, com és el cas del traductor, dins de la seva plataforma, la continua guerra entre els dos. Això em fa replantejar una mica la meva idea que tenia al cap, més notícies dins de poc.

Quan passes de l’automàtic al manual (18-05-2010)

Després de 4 mesos de tenir la càmera reflex, aquest cap de setmana he fet les meves primeres fotos en mode manual, he abandonat (espero per sempre) el mode automàtic. I direu si et busca els paràmetres la màquina, perquè li treus aquesta funció i ho vols decidir tu?. Ho he fet pel que diu tothom, la foto la de fer el fotògraf no pas la maquina, i això vol dir que el fotògraf ha de decidir els paràmetres de diafragma, temps de pas i més coses que fa 3 dies no tenia ni idea de que existien. Segurament les fotos no passaran a la història però coi per alguna cosa es comença!

I continuen sense contestar (04-06-2010)

Fa un parell de setmanes per la recomanació d’un amic vaig anar a parar a una web on fan cursos que m’interessa apuntar-me. La web era molt simple, petita informació dels cursos, i si vols més informació, només cal omplir un petit formulari per demanar-la. Fins aquí tot normal, després d’omplir el formulari donant les meves dades, mail, curs d’interès, i dubtes, i de rebre la confirmació de que la informació havia estat ben enviada, a dia d’avui encara continuo esperant una resposta, i jo em pregunto, tant costa respondre el missatge, que segurament ja el tenen preparat, la veritat dona poca seriositat per no dir mala educació, si no has de respondre, no posis cap forma de contactar i jo ja no enviaré el mail. I es que com he dit aquest matí pel twitter/fb, en aquest país no hi ha cultura de respondre els mails, imagineu-vos si encara anéssim amb cartes, em sortiria barba.

És un llibre? (13-06-2010)

Segons la definició de la Viquipèdia: “Un llibre és una obra impresa o manuscrita no periòdica que consta d’una sèrie de fulls de paper (si és pergamí o vitel·la es parla de còdex), cosida o enquadernada de manera que es reuneix en un volum. Segons la definició de la UNESCO  ha de tenir 49 pàgines o més, sense comptar les cobertes. Un llibre pot tractar sobre qualsevol tema.”
Per tant segons aquesta definició, una recopilació de posts és un llibre?

La formació 2.0 no és per gent normal (21-06-2010)

A veure primer matitzo aixó de la gent normal, ja se que el títol es una mica malintencionat però a que he aconseguit la teva atenció. Que vull dir amb el títol, doncs simplement és que darrerament m’estic mirant de fer cursos o seminaris o simplement ponències relacionades amb la formació 2.0, i em veig amb la impossibilitat d’assistir a cap d’elles. Jo sóc un treballador per compte aliena en un sector que no té que veure massa amb les noves tecnologies, i com jo molta gent hi ha amb el mateix perfil que jo (d’aquí gent normal, % de gent majoritari en aquest país que treballa per compte aliena). Per a mi i per aquesta gent assistir a un curs/esdeveniment entre setmana és molt complicat, perquè tot el que miro últimament és entre setmana i coincideix amb el meu horari laboral. Així que a no ser que siguis aturat, freelance, treballador de social media, jubilat o persona que et vulguin fotra fora de la feina per no assistir al teu lloc de feina massa sovint, et veus amb la incapacitat d’assistir enlloc. Direu pots agafar festa, si clar en algun cop puc fer-ho però no és una opció que es pugui fer massa sovint, així que em quedo sense poder formar-me, i com jo segurament molta gent que treball en una feina 1.0. Que consti que no tinc problemes de formar-me jo sol, porto 15 anys fent-ho, però hi ha cop que em faria gràcia poder assistir a algun lloc i no puc fer-ho. Estaria bé que els formadors 2.0 pensessin una mica en això, o es que ja els va bé que vagin 4 escollits als seus llocs.

Comentari d’Antonio: Jo també em trobo sovint i emprenya bastant. I no només en temes 2.0 que dius tu, sinó en molts àmbits de formació. Un dia, davant d’una queixa sobre una jornada per a emprenedors que feien un dia de diari a les 12 del migdia, la resposta de la funcionaria de les inscripcions va ser que «s’havia de fer un esforç». UN ESFORÇ??? Ves a cagar, home, ja et donaré esforç. jo.

Sara Carbonero és el problema (22-06-2010)

En aquest bloc on vaig divagant en veu alta, avui no puc deixar de dir una cosa, ara resulta que el problema del Mundial de Fútbol i de la derrota d’Espanya del primer partit va ser la xicota del Casillas, aka Sara Carbonero. En serio, els diaris entre els quals s’inclou el New York Times, no tenen analistes una mica més llestos, o al menys amb més profunditat d’anàlisis que culpa la noia. Com a molt seria culpa del Casillas que es fot nerviós amb la presencia de la periodista, però d’aquí a dir que la noia desestabilitza la selecció no és un pèl exagera la situació.

Cercant a la Viquipèdia (29-06-2010)

De tant en tant em dona per cercar a la Viquipèdia paraules per veure quina definició li donen els usuaris de la xarxa. Podria buscar a un diccionari normatiu, però sóc més de la cultura de la xarxa, de la mateixa forma que m’agrada més llegir el 20minutos abans que diaris com La Vanguardia, etc..

Doncs avui he cercat aquestes dues paraules: Projecte: Un projecte és una empresa temporal assumida per crear un producte o un servei. http://ca.wikipedia.org/wiki/Projecte Felicitat: La felicitat és un sentiment agradable de satisfacció i absència de patiment. El terme és un dels més importants en filosofia, ja que la seva recerca acostuma a ser l’objectiu primordial de l’ésser humà. Alguns termes que designen estats de l’esperit similars són joia, alegria o benestar. Els seus antònims són la tristor i la pena. La paraula està molt lligada a les experiències personals. http://ca.wikipedia.org/wiki/Felicitat

Jo volia dir (7-07-2010)

A vegades no teniu la impressió que quan dieu una cosa, has de matissar i dir, “no, jo volia dir…”, i a vegades em qüestiono, no em sé explicar, o es que la gent m’escolta d’una altre forma que no comprenc. No sé si m’explico, jo volia dir …

Copiant a @enraona elimino @fbcat_com (8-07-2010)

No crec massa en les marques a Twitter (crec en les persones), qui em coneix ho sap de sobres, a penes segueixo un parell i perquè no són massa intrusives i els seus creadors no fan RT al cap de segons del tweet original. Fins fa poc tenia 6 comptes a Twitter (inclosa la meva personal) cada cop que creava un bloc li donava un compte de twitter nou. Però quin sentit té fer-ho sinó hi crec en això, doncs després d’uns quants mesos només tinc 3 comptes. Avui elimino la tercera compte copiant als de @enraona, elimino el compte de @fbcat_com integrant les seves actualitzacions, com en la resta de blocs que tinc al compte de @elmaky. Ara he de dir que ja només disposa de 2 twitters: @elmaky, on van a parar tota la meva activitat d’internet (blocs, tumblrs, pàgines de fb, …), es a dir el 90% són actualitzacions automàtiques, i la meva compte personal @francescperez on es a l’inversa, el 90% de les actualitzacions són manuals. També us he de confessar que a vegades penso en eliminar aquest compte i només quedar-me amb la meva original @elmaky, però suposo que al fet de que no m’agradaria que m’agafessin el nom de francescperez a twitter m’ha tirat molts cops enrere. Com veieu, no cal complicar-se la vida amb 50.000 comptes de twitter, tot pot ser més simple, no creieu?

Som massa senyors (9-07-2010)

Avui com molts dies al sortir del meu pis (planta 2) he agafat l’ascensor per agafar el cotxe (planta -4), quan a la planta 1, s’ha aturat i ha pujat un senyor ben cofoi. He pensat un altre que agafa el cotxe per anar a treballar, doncs no, ha apretat el botó 0, i després d’una planta ha baixat. Això que podria ser una situació aïllada m’acostuma a passar bastant sovint. No sé si es que a mi m’agrada caminar o que la gent no li agrada gens, la qüestió es que estem farts de veure cotxes a doble fila davant dels forns de pa i dels bars de gent que agafa el cotxe per anar a la cantonada. Som una societat que ens hem acostumat a les comoditats, fins a tal punt que som capaços de modificar la temperatura de l’ambient per passar fred a l’estiu, i calor a el hivern, quan la naturalesa ens diu el contrari.

Comentari de Guillem: Jeje, Utilitza s’ascensor per davallar 1 pis i després se’n va caminant? El que passa és que no té cotxe!!!

Copies de seguretat (15-07-2010)

Hi han moltes coses que em sorprenen de la meva feina, però la que em té més encuriosit és la gestió de la documentació. Això si ja s’ha fet la gran inversió, un disc extern fixe, la modernitat ha arribat a l’oficina.

Els blocs continuen movent masses (22-07-2010)

Avui fa justament 6 mesos que vaig començar el projecte de FBcat, i en aquest moments té 469 usuaris (cadascú valori si són molts o pocs, jo personalment no em queixo). He de dir que desde l’inici ha anat creixent en el número, no massa cada dia, però poc a poc s’ha anat omplint la pica. Però dimarts a la nit, la pàgina va ser recomanada en un dels blocs més importants de les nostres terres, el Betes i Clicks i en poc més de 24h vaig notar 25 noves inscripcions. Podem discutir si els blocs estan morts o vius, però la veritat és que per molts compartits que em facin al FB, tweets/RT al Twitter o marcats a Delicious mai havia sofert un augment tan sobtat en les subscripcions. És per això del títol d’aquesta entrada, podem dir que els blocs han passat a millor vida, però no hi ha com una bona recomanació en un bloc important per moure a la gent.

Canvi de costums (29-07-2010)

Costum: Manera de fer, d’obrar, establerta per un llarg ús, adquirida per la repetició d’actes de la mateixa espècie. http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0036947 Canvi: Acció de canviar. http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0025215 Canviar: Treure (alguna cosa) i posar-ne una altra al seu lloc. Substituir una persona o una cosa per una altra de la mateixa categoria o la mateixa espècie. Traslladar. Transformar, fer esdevenir diferent. Sofrir una transformació, esdevenir una altra cosa. Donar a algú (alguna cosa) i rebre’n una altra cosa com a equivalent, bescanviar. http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0025240

Mail acabat d’arribar (30-07-2010)

M’acaba d’arribar un mail que comença: “Et volia demanar si ens podries enviar el contacte de 3 o 4 empreses que siguin apanyades (barates però resultones)” Que vol dir una empresa resultona?,  alguna persona m’ho pot explicar?

Els 50 millors solos? (31-07-2010)

Estava buscant cançons per la xarxa que fossin instrumentals on la part important fos el so d’una guitarra elèctrica per afegir-la a una llista que tinc al spotify. Sempre m’ha agradat un bon solo de guitarra, potser algun dia em posi a aprende’n, qui sap. Quan vaig topar amb una llista, Los 50 mejores solos de guitarra eléctrica (http://www.taringa.net/posts/musica/984534/Los-50-mejores-solos-de-Guitarra-Electrica.html) on curiosament només havien 49 cançons. No sé si es la recopilació d’una persona o uns CD’s oficials, la qüestió es que he creat una llista al spotify amb aquestes cançons, però com jo no entenc massa he posat un interrogatori, perquè segurament la llista podria ser discutida per mestres guitarrers. Ah i com faltava una cançó, he decidit afegir una per la meva compte a la llista original, he afegit “Still got the blues” de Gary Moore, és una cançó que em té fascinat des de que la vaig escoltar per primera vegada fa una pila d’anys. Us deixo la direcció d’aquesta llista per si alguna persona li interessa. Els 50 millors solos? http://bit.ly/50solos

Tenir néts, qüestió de probabilitats (2-08-2010)

Decàda dels 60 i 70: Una parella té 5 fills, 4 noies i un noi. Estadísticament, la possibilitat de que en l’actualitat hagi augmentat la família amb néts biològics, és bastant elevada. Situació real al 2010: El noi és homosexual i les 4 noies no volen saber res de fills. Les estadístiques estan per ser trencades.

Desviant 26 milions d’euros (6-08-2010)

Escoltant RAC1, s’està dient que el Felix Millet hauria pogut desviar fins a 26 milions d’euros del Palau de la Música. A veure, quin és el nivell de facturació del Palau?, deu ser impressionant, perquè per desviar tants milions sense ser notats, deu ser perquè el nivell deu ser molt alt, i els 26 milions és un petit percentatge, ja que sinó no entenc com ningú es va adonar del desviament. Perquè la qüestió es que si el senyor Millet no hagués dit res, segurament no s’hagués vist l’estafa i això si que és preocupant.

El català es la 13a llengua a la Viquipèdia amb l’ajuda d’un bot (11-08-2010)

Estava llegint al reader com cada dia, quan he anat a parar a un post que m’ha sobtat (http://www.bitscatalans.com/2010/08/10/la-viquipedia-en-catala-avanca-la-noruega-i-ja-es-la-13a-en-nombre-darticles/). La llengua catalana estava pujant dins del rànquing d’articles escrits dins l’enciclopèdia d’Internet Wikipedia.org. El que m’ha sobtat és que ha arribat a tenir tants articles, en part no en la seva totalitat que quedi clar, d’un bot que està traduint de forma automàtica articles sobre pobles dels estats units de la versió en anglès. Això ha portat un gran debat, es ètic, legal, fer això?. He buscat una miqueta i he anat a parar a una taula on parla dels pros i contres, us la copio, i vosaltres mateixos decidiu qui té raó. Enllaç del Debat sobre l’admisió del bot.

Comentari d’Antonio: «us la copio, i vosaltres mateixos decidiu qui té raó.» Ah, no. No volem opinions copiades i enganxades. Volem la TEVA opinió.
Comentari de Maky: Doncs en part estic a favor i en part en contra. En contra «es prima la quantitat per sobre de la qualitat» a favor «permet la creació d’articles que d’altre forma no es farien». Crec que la solució és un intermig, traduïr els que poden interessar a la comunitat catalanoparlant però no per sistema.
Comentari d’Antonio: Doncs a mi no em fa gaire gràcia, la veritat. M’estimo més una Viquipèdia artesana. Per sort, no consulto gaire sobre pobles nord-americans :S

Et segueixo perquè em segueixes (12-08-02010)

Ahir a la tarda-nit vaig fer una prova amb el compte de Twitter de @elmaky. Vaig seguir 30 persones noves, amb la particularitat que la gran majoria era gent anglesa i la resta marques espanyoles. Que podria tenir jo en comú amb gent que parla anglès, doncs segurament poc. El que volia constatar era el retorn de follows. La qüestió és que en menys de 12 hores m’han fet 14 retorns de follow, quasi la meitat. Està molt bé dir alló de jo segueixo el que m’interessa, però no es el que fa la majoria, aquesta retorna el follow tot i no parlar en el mateix idioma i no tenir amistats en comú. Hauria de dir l’opinió, que després se’m queixen que no la dono. Doncs la meva opinió és que encara que jo segueixo qui m’interessa, he de reconeixer que també en alguns casos segueixo per comprómis. Gent que no t’agrada el que fa dia darrera dia, però que segueixes per por a que et monti un tinglat si el deixes de seguir, i suposo que amb mi també passarà el mateix, hi ha gent que l’avorreixo cada dia però no em borra per ves a saber quina raó.

Comentari d’Agustí: Hola Francesc. Coincideixo amb el que dius i afegeixo un factor. Quan a mi em fa follow segons quin personatge que ja veus que ho fa indiscriminadament o alguna marca mal gestionada a les xarxes jo no el retorno. Però sovint t’arriben followers que no tens ni idea sobre perquè ho fan. Llavors opto si no hi ha res estrany per retornar-lo, bàsicament perquè això li permet si ho vol contactar per DM.

Fanatisme (27-08-2010)

El fanatisme és una forma d’intolerància extrema que empeny a la persecució de l’alteritat sota totes les seves formes. El terme fanàtic designa també la persona que en nom d’una fe, és capaç de fer qualsevol cosa per fer-la triomfar. Aquest terme va ser tractat per Voltaire, que sosté que la filosofia és l’únic remei al fanatisme: «El fanatisme és a la superstició el que el transport és a la febre, el que la ràbia és a la còlera. El que té èxtasis, visions, que pren els somnis com a realitats, i les seves imaginacions com a profecies, és un entusiasta; el que sosté la seva bogeria per l’homicidi, és un fanàtic. » Informació extreta de Viquipèdia http://ca.wikipedia.org/wiki/Fanatisme

A l’ombra de Facebook (1-09-2010)

VilaWeb durant el mes d’agost ha fet una tasca força interessant, i és mostrar diàriament una alternativa a Facebook, sota el nom de “A l’ombra de Facebook”(http://www.vilaweb.cat/noticia/3759802/lombra-facebook.html ). Esta bé això de que la gent sàpiga que a part de Facebook hi han coses interessants. He de dir que algunes webs les coneixia, i d’altres no, però ha estat curiosament Flog, on m’he donat d’alta, m’ha fet més gràciam perquè es defineix com la xarxa social en català. Respecte la web, una mica frustrant, no per la gent que no he pogut comprovar qui hi ha donat d’alta, sinó per la interfície, pèssima tant des del punt de vista de programació com visual, espero que ho millorin perquè sinó no anem bé. Aquesta idea de fer alguna cosa durant un període (p. ex. un mes), amb actualització diària sempre m’ha fet gràcia i algun dia ho faré, només he de trobar la temàtica adequada. Això de començar i acabar un bloc, o recopilació de posts, sempre m’ha atret, i no sempre comença coses sense saber quan acabarà.

Mark Zuckerberg, persona més influent del món (02-09-2010)

Estava llegint un article on diu que segons la revista Vanity Fair, el creador de la xarxa social Facebook és la persona més influent, ja que l’ha situat en el número 1 de la seva llista anual. Esta clar que Internet/noves tecnologies cada cop té més influència en aquest món, perquè no tan sols en Mark és el número 1, sinó que el 2 es el Steve Jobs, CEO d’Apple, i el número 3, pels caps de Google (Serby Brin, Larry Page i Eric Schmidt)

Vacances (03-09-2010)

Les vacances, l’estiu, ho associem sovint amb altres idees: temps de descans, de fer turisme, de llegir, de fer esport, de cultura . Aquests mesos segurament tindrem l’oportunitat de fer més vida de família ,de fugir de l’ estrès , de desconectar de les nostres obligacions diàries. Aquest temps de lleure compartit enforteix i consolida els nostres vincles familiars. Podem escollir moltes maneres de fer vacances: -Quedar-se a casa tot disfrutant d’ aquelles petites activitats que no podem fer quan estem immersos en la nostra feina -Viatjar a països exòtics, plens d’aventures que t’obren les portes a cultures llunyanes. -Viatjar fins i tot quan és en solitari per obrir-se a una nova experiència, a la terra i a la gent que coneixeràs. Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Vacances

Tens Tuenti? (03-09-2010)

M’he quedat de pedra, fins ara em deien, tens messenger o en el seu defecte correu electrónic, que al cap i a la fi era pel mateix ús, fins avui, m’han dit si tenia tuenti, les coses estàn canviant.

Facebook bloqueja la API d’Apple per Ping (05-09-2010)

He de reconèixer que sóc usuari de Mac, si crec que els seus productes són molt bons, però no m’agrada la prepotència per la que va per aquest món, creient-se el tot poderós tecnològic. Doncs he llegit una noticia ( http://www.gizmodo.es/2010/09/03/facebook-bloquea-la-api-de-apple-para-ping-por-violar-sus-terminos.html ) on Facebook ha decidit bloquejar l’Api del nou invent d’Apple, ping, una xorrada més que s’han inventat els de la poma perquè acabem comprant al iTunes. Ells ho emmascaren com a xarxa social, una merda i de les grosses, no té res de xarxa, i molt menys de social un sistema de recomanacions perquè acabis posant la targeta de crèdit. La qüestió es que durant un temps van estar negociant les dues empreses, volien integrar el Ping a Facebook, si si molt grans els del Steve Jobs, però tots acaben volen estar a Facebook. Les negociacions no van arribar a bon terme. No entraré a valorar perquè no van arribar a un acord, desconec les negociacions i segurament les dues parts van tenir la part de culpa, o digueu-li com collons vulgueu, la qüestió es que al final no van arribar a res les converses. Però clar als prepotents d’Apple, això de que li diguin que no, no ho porten massa bé, així que van desenvolupar un API sense el consentiment de Facebook, ja que l’API de la xarxa social (si Facebook és una xarxa social, i no la merda de Ping) és lliure excepte per a grans empreses amb tràfic elevat, que és quan s’ha d’intentar arribar a un acord amb Facebook per utilitzar-la. Legal això, ni idea, però la web i la API és seva, per tant si t’agrada, bé, i sinó et fots ja que el joguet és seu i per tant foten els que els dona la gana. Doncs una vegada desenvolupada l’Api il·legal, Facebook ha fet el que tenia de fer, i que segurament hagués fet jo, “ei no em arribat a un acord, doncs a la puta merda et bloquejo i calles”. Perquè Mac no es limitarà a fer productes, i deixar al personal en pau. Per cert alguna persona em pot explicar perquè collons no es reprodueix els Flash en el MacOSx, per molt que m’ho expliquin no ho entendre mai. Prepotents de merda. PD: sento les paraulotes, és la primera vegada que les utilitzo en un text, però estic de vacances i m’apeteixia ser políticament incorrecte per un cop.

Bicis al carrer (08-09-2010)

Em sorpren que a Girona la gent deixi la bici al carrer i més de nit, a Tarragona durarien 2 minuts, ara, perquè fa uns anys ni 10 segons. Conclusió: som uns xoriços

Fi de les Divagacions del moment (29-09-2010)

Avui dia 29 de setembre dono per finalitzat aquest bloc, i les noves entrades les penjaré en el meu projecte personal, es a dir http://www.elmaky.com/blog on realment penjava les meves paranoies. Ara estic a punt de tornar a arrencar el projecte de El Maky, pel que aquest espai no té sentit de continuar, i per tant durant les properes setmanes aquest espai serà donat de baixa, ja que m’esborraré de Posterous. Gràcies per les vostres visites i ens veiem a http://www.elmaky.com. Per cert si algun post fos massa personal, no aniria a El Maky sinó al meu bloc personal, tal com vaig explicar un cop a «Sobre el autor».