0

How are you?, jo bé i valtros

Els idiomes sempre han estat per a mi un problema, es a dir sempre m’han anat fatal. Aprovava les ciències amb més o menys facilitat, però les llengües les suspenia repetidament. Per a que es feu una idea, a 6, 7 i 8 d’EGB em van quedar català, castellà i anglès per setembre, tot i que al final les aprovava.

El tema de l’anglès sempre ha estat una relació d’amor i odi, m’agradaria saber-ne, però sóc incapaç d’aprendre. Entre la meva nul·litat per les llengües i la mandra que em fan, sempre ho he anat deixant.

Com he dit abans, jo vaig estudiar anglès a l’escola, vaig continuar a l’institut de formació professional que vaig cursar, i poc més. Després em vaig apuntar a finals del segle passat a l’escola oficial d’idiomes i vaig cursar fins a tercer, que per cert no vaig acabar aprovant, que malament oi!

Més de 10 anys han passat d’allò i he de dir que aquest estiu he decidit reprendre aquest idioma, per què? Bàsicament per omplir el currículum, perquè ens hem d’enganyar.

He de dir que també he aconseguit entrar de nou a tercer de l’EOI, la cosa va en serio, així que espero superar el meu nivell bàsic actual, sinó ho deixo un altre cop a mitges per la mandra.

PD: El títol del post m’ha fet gràcia escriure’l en anglès i català, per reflectir una mica del que parlo en l’entrada, i el valtros que utilitzo abans de que salteu dient quina barbaritat has escrit!, us diré que a Tarragona no diem nosaltres i vosaltres, diem naltros i valtros, tot i que lingüísticament potser no és del tot correcte, però m’he pres aquesta llicència gramatical per fer el títol encara més curiós.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.