Els idiomes sempre han estat per a mi un problema, es a dir sempre m’han anat fatal. Aprovava les ciències amb més o menys facilitat, però les llengües les suspenia repetidament. Per a que es feu una idea, a 6, 7 i 8 d’EGB em van quedar català, castellà i anglès per setembre, tot i que al final les aprovava.

El tema de l’anglès sempre ha estat una relació d’amor i odi, m’agradaria saber-ne, però sóc incapaç d’aprendre. Entre la meva nul·litat per les llengües i la mandra que em fan, sempre ho he anat deixant.

Com he dit abans, jo vaig estudiar anglès a l’escola, vaig continuar a l’institut de formació professional que vaig cursar, i poc més. Després em vaig apuntar a finals del segle passat a l’escola oficial d’idiomes i vaig cursar fins a tercer, que per cert no vaig acabar aprovant, que malament oi!

Més de 10 anys han passat d’allò i he de dir que aquest estiu he decidit reprendre aquest idioma, per què? Bàsicament per omplir el currículum, perquè ens hem d’enganyar.

He de dir que també he aconseguit entrar de nou a tercer de l’EOI, la cosa va en serio, així que espero superar el meu nivell bàsic actual, sinó ho deixo un altre cop a mitges per la mandra.

PD: El títol del post m’ha fet gràcia escriure’l en anglès i català, per reflectir una mica del que parlo en l’entrada, i el valtros que utilitzo abans de que salteu dient quina barbaritat has escrit!, us diré que a Tarragona no diem nosaltres i vosaltres, diem naltros i valtros, tot i que lingüísticament potser no és del tot correcte, però m’he pres aquesta llicència gramatical per fer el títol encara més curiós.