Archivo de la etiqueta: política

Diferència de raser

Avui he quedat una mica parat quan he vist que al senador del PNV, Iñaki Anasagasti, la justícia no li dirà res. Pels qui no coneguin la noticia, que seran pocs suposo, va dir aquesta setmana en el seu blog personal, que la família reial era una «pandilla de vagos» i de «impresentables».

Jo no em decalaré monàrquic a aquestes alçades ni tampoc republicà, prefereixo passar d’aquests temes polítics, que la veritat no fan cap bé a ningú, l’únic que vull dir en aquest post, es que si la portada de la setmana passada de “El Jueves”, on recordarem tots, sortien els Prínceps reials en una postura compromesa al llit va merèixer la intervenció dels jutges per donar una caponada als editors d’aquesta publicació, ara no diuen res davant aquestes paraules del polític.

La veritat no ho entenc, em semblen igual de dures o insignificants (tot depèn com es miri), com per merèixer les dues actuacions, la mateixa resposta. Si censurem “El Jueves”, hem de censurar al senador, i si pel contrari no mereix cap resposta les declaracions del polític, tampoc ho deurien de merèixer les dels humoristes.

Està clar que a vegades el humor es suportar menys que les declaracions de uns pseudofilòsofs (em refereixo aquells polítics que van de profetes, que per desgràcia hi ha uns quants) que tindrien de merèixer la mà dura de la divina justícia.

Per sort tenim mostres on es pot fer humor i política sense que passi res, em refereixo a Polònia, on el humor i la política es mesclen, de una forma magistral s’ha de dir, i on les audiències li donen la raó, ja que es la opció més vista a Catalunya cada setmana. Ah, no es pot dir a vegades el mateix amb el Barça, ja que la versió futbolística del Polònia, va ser retirat per les grans pressions del club català. Més humor Laporta and company, que no fa mal!.

Política i viatges

Avui tocaria segurament parlar sobre les eleccions a França ja que ha estat un dels temes mes televisats d’aquest darrer cap de setmana, però es que la veritat fa molta peresa fer un comentari de política i més si es sobre un país que realment no estic a la última, i l’únic que m’interessa de França en aquests moments es Paris, la qual espero visitar aviat.

Si he d’escollir entre política i viatges, no hi ha color, em quedo amb el segon tema. M’interessa les animalades que fa el Bush?, doncs la veritat no massa, en canvi si que estic interessat en viatjar al país de l’oncle Sam, la màfia italiana esta de moda? ni idea, però si espero visitar Roma, Florència, …, algun dia. Putin es un dictador demòcrata?, potser, però això no m’hauria d’impedir visitar Moscou, no es de les meves predileccions immediates però en un futur no estaria malament.

I no m’agradaria acabar sense mencionar la gran Cuba, encara que Castro cau malament a mig món, perquè no passejar per La Habana i veure realment una altre forma de vida.

Així que senyors deixeu-vos de política i viatgeu, ah i sobretot no us agafeu els viatges com si fos l’últim, sinó es veu alguna cosa, ja es tornarà.

Pues a mi me cuesta 1 euro

El pasado martes hicieron en TVE un programa donde sometieron al Sr. José Luis Rodríguez Zapatero a las preguntas de 100 ciudadanos, donde estos mostraban sus inquietudes y preocupaciones.

A una pregunta de un ciudadano fue el detonante de muchas discusiones, bromas o comentarios sarcásticos de la mayoría de este país desde entonces, ¿Señor Presidente sabe cuánto vale un café?. En buen día el Sr. Zapatero dijo que el café vale 80 céntimos, se le está criminalizando por este hecho, pasando por alto el resto de las más de dos horas de programa, donde los ciudadanos hicieron preguntas al Presidente del Gobierno, algunas acertadas y otras no, donde también hay que decir al Presidente, que en la mayoría de ellas salió por piernas, respondiendo lo que le venía en mente.

La ironía de todo esto es que quizás el Sr. Zapatero no dijo ninguna animalada, ya que si nosotros decimos el precio que nos cuesta un café en la máquina de la empresa, en la cafetería de la universidad o en el bar del Parlamento Español, que es donde quizás se lo toma el Sr . Zapatero, seguramente muchos diríamos esta cantidad o menos, pero claro, si damos como valor bueno lo que cuesta en la Gran Vía de Madrid o en el Paseo de Gracia de Barcelona no tendríamos casi ni para el azúcar. Si no recuerdo mal el último café que me tomé en la Plaza Cataluña de Barcelona costó casi 2 euros, locura de precio si tenemos en cuenta de que esta hecho un café. Quizá algún día hable del abuso de los precios en algunos lugares, pero eso no toca hoy, como diría Jordi Pujol.

De toda esta polémica sólo saco una cosa clara, es que el Sr. Rajoy pasará por el mismo programa en dos semanas, y como quien avisa no es traidor, no sólo sabrá el precio del café en la calle, sino el precio del menú de un trabajador en un Polígono industrial, el viaje en tren de cercanías y cualquier tontería, que como dirían los analistas, acerquen a los políticos a la realidad.

Que passin les eleccions municipals

Ja començo a estar una mica cansat del sistema pre-electoral, no para de parlar-se de política a la televisió, ràdio i premsa, i això que encara falta un parell de mesos perquè anem als nostres municipis a votar.

Però sens dubte el que estic més fart de tota aquesta moguda electoral, son les obres que sense saber com, apareixen en tota la ciutat, que si es refan voreres, que si s’asfalta de nou un carrer, que si s’ha de canviar l’enllumenat públic, … per favor polítics no fastiguegeu més als ciutadans, i repartiu les obres durant tot el període de govern.

Ja se que s’ha de complir el programa electoral i sempre es deixen les coses més feixugues pel final, però l’únic que s’aconsegueix amb aquesta estratègica es que la gent pensi que els polítics només es mouen pels vots, cosa que ja fa temps que ho penso jo.

Com a anècdota personal només diré que al matí per venir a la feina hauria de tardar com a molt vint minuts, però degut a que hi ha un pont tancat, he de creuar quasi mitja ciutat per tenir un accés de sortida alternativa del casc urbà, el qual en porta a tardar deu minuts més de l’habitual.

Per sort passaran les eleccions, i els polítics tornaran a la seva butaca, fins a les properes eleccions , on tornaran a molestar a la ciutadania en vers al vot perdut.