Durante mis vacaciones de verano realice una pequeña escapada a la parte norte de Catalunya, más concretamente en Girona en mi primera parada, y Perpignan en segunda instancia.
Entre los lugares más emblemáticos de Girona se encuentran: el Casco Antiguo, Las Casas del Oñar, La Judería (El Call Jueu), La Catedral de Girona, Baños árabes, La Rambla de la Libertad, La Plaza de la Independencia y Los puentes sobre el río Oñar.
Avui m’he assabentat que l’Antoni Bassas, director i presentador del “Matí de Catalunya radio”, deixarà el programa líder de la ràdio catalana a final d’aquesta temporada.
La decisió pel que he pogut assabentar-me, es degut a que no s’ha arribat a un acord en la renovació del contracte del periodista, ja que la direcció de la ràdio pública volia donar un gir en el rumb de l’emissora, que el popular periodista no ha volgut adoptar.
Sens dubte amb quedo amb una afirmació seva en la que diu que "la cadira de la ràdio pública no era seva i por tant s’anirà amb l’esportivitat que li caracteritza i sense desitjar fer soroll".
Suposo que molta gent, en la qual m’incloc jo, estarà a l’expectativa de com funcionarà la nova direcció del programa, mentrestant alguns politics, sobretot els de l’oposició (no es que tingui res en contra del CiU) faran servir aquesta maniobra per deteriorar la imatge del govern, com farien a l’inrevés si els que governessin fossin uns altres. Però jo prefereixo mantindrem al marge, i veure la ràdio com una eina de comunicació i no pas com una eina de propaganda electoral.
Ara resulta que tot el catalanisme d’una societat esta pendent d’un partit de futbol, més contretament el Catalunya contra Estats Units que s’havia de jugar el proper 14 d’octubre, i que la federació espanyola no ha autoritzat degut a que coincideix amb una data internacional d’enfrontaments futbolístics.
La veritat ja va bé que de tant en tant que la crispació mediàtica no sigui deguda als politics catalans o espanyols, i que en aquest cas s’hagi desplaçat al món esportiu, ja que la veritat em diverteix més que una colla de polítics xerrant i xerrant cada dia, per dir-nos el que més ens interessa als ciutadans.
Ja disposats a fer catalanisme des d’el futbol, jo reivindico que en Johan Cruyff, profeta entre els profetes, agafi la senyera i s’encadeni a la font de Canaletes en senyal de disconformitat contra el poble oprimit, o fins i tot més, que en Joan Laporta, persona que frikeija de tant en tant, es baixi els pantalons com altres vegades ha fet, davant la seu de la Federació espanyola. No se si amb això aconseguiríem gaires coses, però al menys donaríem un toc d’humor a tanta paranoia col·lectiva.
Com faria Pasqual Maragall a Polònia, posem la mà al cor i diguem tots plegats: Visca Catalunya!
Tothom recorda que l’any passat l’estat espanyol va treure una normativa obligant a fer una tercera hora en castellà a les escoles catalanes. Doncs després de molts debats i moltes voltes a aquest assumpte, per fi ha sortit el decret de la Generalitat de Catalunya que regula aquest tema.
El decret bàsicament diu que el Govern català dona la potestat a implantar a aquesta tercera hora a les pròpies escoles que hauran d’avaluar segons el lloc i el moment que es viuen, si aquesta hora es destinarà al Castellà o a qualsevol altre llengua.Em sembla una decisió força encertada ja que els polítics donen el poder de decisió als professionals de l’educació, ja que aquestos son els que més sabran valorà si realment es necessari o no en cada col·legi.
Jo crec que aquest decret obra una nova porta a que es pugui seguir aquesta formula en altres aspectes, ja que a vegades la regulació vol ser tant general i tan bona per tots, que sovint es fiquen en llocs complicats sense necessitat, perquè senyors no es el mateix viure a una gran capital que en un poble aïllat dels Pirineus, i per tant els polítics han de saber valorar els fets diferencials de cada lloc.
Espero ara només que els professors i directors dels centres educatius sàpiguen escollir si faran una tercera hora en castellà o en un altre llengua en funció única i exclusivament en criteris pedagògics, i no en possibles pressions externes.
Avui es dia de Sant Jordi, patró de Catalunya, i que curiosament no es festa laboral però si que es festa de la cultura, on els carrers s’omplen de paradetes dels dos gran protagonistes del dia:
Avui en dia, aquest dia m’agrada gaudir-ho passejant per la meva ciutat veient les paradetes de llibres i com no buscant i mirant fins que al final no se si pel cansament o perquè al final he vist un llibre que m’atreu, acabo fent la compra pertinent, i com no, avui no serà l’excepció.
Esperant que tots els nois regalin una rosa a les seves enamorades i aquestos es vegin recompensats per un llibre, us desitjo un feliç Sant Jordi a tots.