Archivo de la etiqueta: català

Va de xiulets

Suposo que amb el títol d’aquesta entrada ja sabeu a que em vull referir. I és que després de 3 dies la gent continua parlant d’un fet, d’una causa, perquè el xiular és una conseqüència d’alguna cosa, no creieu?

Abans de continuar diré una cosa, jo, en Francesc, no sóc partidari d’anar xiulant himnes pel món per una raó molt simple, no m’agrada que xiulin Els Segadors i per tant no faria una cosa que a mi no m’agradaria que em fessin. Personalment no és una cosa que m’agradi, i remarco la paraula personalment perquè cadascú es lliure de fer el que cregui oportú. Per tant màxim respecte pels que decideixen xiular i pels que decideixen no xiular.

Però el que si em preocupa, és que tothom estigui capficat en la causa i no pas en la conseqüència que ha portat aquesta causa. I us diré un fet que és molt clar, fa 10 o 15 anys no havien aquestes xiulades, què passa que la gent s’ha tornat boja i tonta de cop?, alguna cosa haurà passat durant aquest temps per què aquest fet hagi succeït?, es seguirà mirant cap a un altre costat enlloc d’analitzar les coses tal com són?

Propaganda electoral

buzon.electoral

Aquest diumenge hi ha eleccions municipals, però no és d’això del que us volia parlar, simplement volia fer-vos unes preguntes.

En ple segle XXI on la ciutadania està sobreinformada, que si notícies a la televisió, xarxes socials i més coses:

– És necessari omplir les bústies de les cases amb propaganda electoral?

– Cal continuar gastant paper i paper en informació, que en el meu cas com en els de molta gent, van a les papereres sense obrir?

I per últim:

Hi haurà alguna persona que canviarà el seu sentit de vot per un paper dipositat a unes bústies?

Potser que ens comencem a replantejar moltes coses en les campanyes electorals.

Se m’oblidava esmentar una altre cosa, el dia de reflexió. Pretenen els polítics que avui en dia amb la connexió global que tenim amb xarxes socials, whatsapps, …, que la gent no parli res durant 24 hores, és una mica complicat, no?

Potser algun dia parli sobre aquest tema, mentrestant reflexionem amics, reflexionem.

Aquestes confiances no calen

Avui he anat a comprar a una tenda i he tingut una conversa una mica surrealista.Agafo el producte i dic:

– Aquesta caixa és de sortits, no?
– Si carinyo.

L’agafo. Em disposo a pagar i em diu
– Són 3,80 guapo.

Jo ja començava a flipar una mica, li dono un bitllet i em torna el canvi tot dient:
– Aquí tens rei.

Potser sigui una mica ranci, però és necessari tanta confiança. Potser vols que repeteixi, que torni un altre dia a la tenda amb aquest tracte agradable, però potser no cal tant.

Carinyo, guapo i rei en menys de dos minuts no cal dir-les a desconeguts per molt que volgeu vendre productes, no creieu?

How are you?, jo bé i valtros

Els idiomes sempre han estat per a mi un problema, es a dir sempre m’han anat fatal. Aprovava les ciències amb més o menys facilitat, però les llengües les suspenia repetidament. Per a que es feu una idea, a 6, 7 i 8 d’EGB em van quedar català, castellà i anglès per setembre, tot i que al final les aprovava.

El tema de l’anglès sempre ha estat una relació d’amor i odi, m’agradaria saber-ne, però sóc incapaç d’aprendre. Entre la meva nul·litat per les llengües i la mandra que em fan, sempre ho he anat deixant.

Com he dit abans, jo vaig estudiar anglès a l’escola, vaig continuar a l’institut de formació professional que vaig cursar, i poc més. Després em vaig apuntar a finals del segle passat a l’escola oficial d’idiomes i vaig cursar fins a tercer, que per cert no vaig acabar aprovant, que malament oi!

Més de 10 anys han passat d’allò i he de dir que aquest estiu he decidit reprendre aquest idioma, per què? Bàsicament per omplir el currículum, perquè ens hem d’enganyar.

He de dir que també he aconseguit entrar de nou a tercer de l’EOI, la cosa va en serio, així que espero superar el meu nivell bàsic actual, sinó ho deixo un altre cop a mitges per la mandra.

PD: El títol del post m’ha fet gràcia escriure’l en anglès i català, per reflectir una mica del que parlo en l’entrada, i el valtros que utilitzo abans de que salteu dient quina barbaritat has escrit!, us diré que a Tarragona no diem nosaltres i vosaltres, diem naltros i valtros, tot i que lingüísticament potser no és del tot correcte, però m’he pres aquesta llicència gramatical per fer el títol encara més curiós.

KMM, novel·la gràfica

KMM. Novel·la gràficaDurant aquestes dies he acabat la tercera temporada de la sèrie KMM (Kubàla Moreno i Manchón), i aprofitant la tirada de popularitat d’aquesta ficció, han llençat al mercat un llibre.

No és el típic llibre on expliquen coses de la sèrie, interioritats no conegudes o històries de com es va gravar la temporada, no no, és un còmic on es segueix la mateixa pauta que en un capítol de la televisió. Es mostra un cas, on els detectius l’hauran de resoldre amb la seva perspicàcia habitual.
Al tractar-se d’un còmic, la lectura és molt simple i molt ràpida, jo he trigat menys d’una hora en fer-ho.

Sincerament no crec que aporti massa nou a la sèrie, però pels fanàtics d’aquest tipus de gènere i que a més els agradi KMM ho trobaran correcte.