Avui fa justament 10 mesos que a casa vam decidir fer un canvi dràstic en les nostres vides i per ser més concrets, vam canviar la forma d’alimentar-nos. Dit així segur que algú pensar que vam començar a fer règim i dieta, doncs no, vam decidir canviar la nostra pauta alimentària. Podria entrar en detalls però per simplificar-ho diria que vam començar a menjar de forma saludable, o com molta gent diria utilitzant l’anglicisme més usat, de forma «healthy».

Vull remarcar que menjar bé/bo i saludables no sempre són sinònims, tot i que podem fer que vagin de la mà amb una mica d’imaginació. Per entendre-ho ràpidament podria dir que per exemple un entrepà de calamars (i poso aquest exemple perquè he passat uns dies a Madrid i en vaig menjar un) pot estar boníssim, però si analitzem el contingut, menjar pa blanc amb peix arrebossat amb farina, segurament de dubtosa reputació, i fregit en un oli que segurament no serà verge extra, no entraria dins d’un aliment saludable, tot i això no cal obsessionar-se, perquè l’important no és que et mengis un entrepà un dia que vas a Madrid, sinó que fas els 364 dies restants.

Tot va començar quan vaig regalar a l’Ana el llibre de la Silvia Abril «Com a mi m’agrada: les meves receptes saludables per ser feliç». D’aquí ens vam engrescar amb la temàtica, ens vam apuntar al portal etselquemenges.cat i tota la resta va venir rodat. La qüestió és que després de fer aquest canvi d’hàbits alimentaris, a part de mourem més del que feia, el meu cos s’ha estabilitzat en els darrers mesos a 71Kg, fa 10 mesos pesava prop de 86kg, així que els canvis en el meu cos són bastant evidents.

Jo no sóc la persona més adequada per definir que és l’alimentació saludable, i com hi han persones que m’ho pregunten com ho he fet, al final vaig a la forma ràpida d’explicar-ho, i es resumeix que no faig ni dieta, ni règim, ni altres coses que em facin passar gana, simplement els dic que segueixo la pauta del plat de Harvard, que ve a dir, la meitat de la ingesta de cada àpat han de ser verdures i fruites, i l’altra meitat es reparteixen entre cereals integrals i proteïnes de qualitat/saludables.

A partir d’aquí podríem matisar molt més, que si els làctics no són necessaris, que si la cafeïna no hauria de ser justament després del àpats i el que segurament molta gent posarà el crit al cel, els sucs, batuts de xocolata i galetes no són una opció saludable i per tant s’han d’evitar. I ara pensareu, i que esmorzem!?, doncs moltes altres coses, una peça de fruita, un alvocat sobre una torrada de fajol, una truita, les opcions son infinites i boníssimes. Per cert jo sóc un principiant, la que realment sap a casa és l’Ana així que si a cas feu-li les preguntes a ella

I és clar la societat a vegades no està preparada per les coses que no entenen, has canviat l’alimentació i t’aprimes?, i venen les grans afirmacions:

Tu passes gana!
Aquesta afirmació la contesto ràpidament, et pots menjar 1kg de pernil ibèric o l’equivalent en proteïna vegetal si l’acompanyes de 2kg de verdures, l’important del plat de harvard (de forma ràpida tot i que podria matisar alguna cosa) són les proporcions no pas les quantitats, així que no cal passar gana.

Una altre cosa típica que em diuen ara, tu fas règim!
A veure el vegetarià o vega fan dieta? no, simplement segueixen una forma de menjar, doncs igual que jo, menjar saludable és una forma d’alimentar-se que pots compartir o no, l’important és que el teu cos estigui bé (i es bo acompanyar-ho amb analítiques), no si peses 3 o 4 kg més, per tant el primer que vam desterrar del nostre vocabulari són les paraules dietes i règim en el sentit d’amanida i pollastre a la planxa tots els dies. El cos és savi, dóna-li benzina de qualitat en les seves proporcions i ja s’adequarà al pes que el teu ritme de vida necessita sense sobrepesos ni deficiències extremes.

I la darrera afirmació que em té fascinat, Ah, t’has tornat vegetarià!
Que doni prioritat les verdures no vol dir que hagi eliminat la proteïna animal de la meva vida, simplement he reduït les quantitats que ingeria abans i que segurament estaven sobredimensionades.

Com a societat hem despreciat les verdures anys i anys, potser el fet de venir d’una postguerra on faltava la proteïna, el desconeixement, o simplement les facilitats que ens dona la industria alimentària amb centenars de preparacions fetes en els supermercats, hem arribat a una situació on la verdura només acostuma a estar present un parell de dies en les nostres llars, quan hauriem de menjar verdura en tots els àpats. Per no parlar dels restaurants, i és aquí on volia arribar.

A Barcelona, Madrid i grans ciutats és fàcil trobar restaurants on la verdura estigui molt present, però a Tarragona és complicat. La verdura en els restaurants de per aquí és anecdòtica, sí que és veritat que trobes amanida quasi sempre, però fora d’aquí poc més. On tenim el carbassó, alberginia, etcetera com acompanyants enlloc de les típiques patates fregides, que ho sento, estaran molt bones, però pel nostre organisme menjar cada dia no són una bona elecció. I clar, direu, pots anar a un vegetarià a menjar verdures, que a Tarragona hi han uns quants. Com ja he dit abans, no sóc vegetarià, per tant per molta verdura que mengi, com diu el plat de Harvard necessito menjar alguna cosa de proteïna, i normalment la proteïna que serveixen als vegetarians són derivats de la soia i el gluten, com són el tofu i el seitan respectivament, i no dic que no siguin saludables, però en el meu cas no son opcions.

Des de fa anys jo pateixo hipotiroïdisme de Hashimoto, una enfermetat autoinmune de la tiroide que m’obliga a medicar-me. Doncs si vas investigant veus que la soia i el gluten no són aliats d’aquesta enfermetat, per tant jo els he eliminat de la meva alimentació habitual, entre altres aliments que perjudiquen la tiroide.
Per tant els vegetarians, tot i que puc anar algun cop, no els contemplo com opció a tenir sempre present, ja que la soia i el guten acostumen a estar molt presents entre els seus plats. Així que quan surts socialment a fer un àpat acabes amb alguna amanida de la carta o fent una mica la vista gorda i menjant el que t’ofereixen els restaurants convencionals, tot i que no sempre sigui molt saludable, i és clar, un cop pots fer-ho, però no totes les setmanes de l’any.

Ara faré una mica de publicitat, L’Amagatall de Cambrils és l’únic restaurant que sota l’etiqueta de saludable hem trobat per aquí, on pots menjar diferents opcions culinaries amb verdura i proteïna, tant animal com vegetal, de qualitat.

No m’agradaria acabar aquesta entrada sense fer un petit detall de recursos que m’ajuden en el dia a dia per tal de familiaritzar-me amb el món “healthy”:

• El blog ”Mi dieta cojea” de Aitor Sanchez. Sens dubte un lloc de referencia. Us recomano que si voleu entrar en aquest món llegiu el seu primer llibre sobre mites d’alimentació. A Aitor jo li he sentit a dir grans frases (que no se si seran seves o no) que per mi son lapidaries com la següent: No hi ha ningú que hagi anat a un hospital per dèficit de proteïna o per sobrealimentació de cols de Brussel·les”, en referencia a que la gent prioritza moltes vegades la carn com forma d’alimentar-se i que vivim en una societat amb excés de proteïna.
  En el seu primer llibre parla sobre mites que la gent es creu que són realitat i que ell desmitifica ràpidament, com que els làctics són necessaris, l’esmorzar és l’àpat més important del dia, que la pasta engreixa a la nit, o fins i tot que la copeta de vi al dia és saludable. I tot ho desmonta amb referències bibliogràfiques, no pas perquè s’hagi aixecat “hater”.
• Ets el que menges. És el portal referencia sobre l’alimentació saludable. Trobareu cursos, vídeos i molts recursos sobre què, com i quan menjar.
• El blog ”Fitness revolucionario” de Marcos Vázquez. M’encanta com explica les coses i com relaciona l’alimentació amb l’exercici físic. Té un podcast que per a mi és imprescindible.
• Programa “Sans i estalvis” a Catradio amb Adam Martin. Divulgan l’alimentació de forma pràctica i simple. Tenen una secció de receptes i una altre de consciència sostenible que et fa pensar moltes vegades.

La llista podria ser molt més llarga, però m’allargaria massa, així que si voleu alguna cosa sempre ho podem comentar sota aquesta entrada.

PD: M’ha sortit una entrada un pèl llarga, tot i que he retallat gran part del que tenia pensat d’escriure, podria fer un llibre :), tranquils ho deixaré pels professionals 😛