|
| Avinguda Roma, Tarragona, al voltant de les 17:30 del 11 de setembre de 2013 |
Abans d’ahir es va produir per tot el Principat de Catalunya (i una mica més), la Via Catalana dins de la celebració de la Diada nacional de Catalunya. El missatge dels organitzadors era molt clar, i crec que no cal recordar-ho aquí, tothom ho sap de sobres.
Ahir havia gent al carrer, gent a favor de la independència, potser també havia gent al carrer encontra d’aquesta idea, gent que es va quedar a casa i va voler passar d’amoïnar-se per aquestes idees polítiques, i fins i tot hi ha gent que està a favor del dret a decidir però que no volia sortir al carrer. I fins i tot per posar un altre exemple, també hi havia gent que es va posar a veure la pel·lícula de la tarda perquè la trobaria més interessant que sortir al sol.
De postures n’hi han moltes, i sincerament crec que totes elles molt lloables, cadascú té el dret a decidir el que farà amb el seu temps i amb la seva ideologia.
Però el curiós de tot això es veure les notícies, i els pseudo-periodistes i demés faràndula, parlant d’una cosa sense saber “de la missa la mitat”. Que si uns diuen que tot és culpa del govern separatista, que si uns altres diuen que sense la crisi els polítics estarien ben paradets, quan no se n’adonen del que realment va passar ahir, i es que la societat civil catalana (o al menys una part no menyspreable d’ella) va voler donar un missatge ben clar. Potser va ser un 20% de la població o potser un 70%, tot dependrà amb els ulls que ho vulguis mirar.
Jo, es que la veritat ho veig molt simple, volem saber el nombre real de la gent que està a favor de que Catalunya sigui un nou estat d’Europa, consultem-la, on està la complicació.
Decir que Internet, y en especial las redes sociales, han cambiado nuestros hábitos, es una obviedad, y a días como hoy me remito. Hoy es 28 de octubre, es decir, es mi cumpleaños, concretamente el que hace número 35. Ya el año pasado ya hice un pequeño post sobre el 28 de octubre de 1974, así que no me voy a repetir, sino que esta vez quiero mencionar un fenómeno que cada año se va engrandeciendo.
Aprovechando que mañana voy a la Primera comunión de mi sobrino mayor quiero hacer memoria de la mía. La verdad es que no recuerdo muchas cosas, y eso que tenía 9 años y se supone que las cosas que te suceden a esa edad se recuerdan. Recuerdo más cosas por la foto de ese día, y la cuál os he añadido en este post, que por los recuerdos en mi memoria. Quizás no fuera un gran día y por eso tengo estas lagunas.
El